El rellotge cerebral



En realitat el cervell de cada ésser humà és com un rellotge. Un rellotge immensament complexe que es posa en marxa pocs dies després de la fecundació. Rellotge amb una saviesa tan gran que es construeix a si mateix a través de records acumulats en els nostres gens al llarg de milions d´anys d´evolució. (...)

Tal vegada el més interessant de tot això és el fet que després de la posada en marxa d´aquest rellotge que és el cervell humà, aquest no s´atura mai més, sinó que continua la seva construcció i reconstrucció sense assolir una forma o funció estable i definitiva, procés només aturat per la mort. (...) Tot allò que signifiqui aprenentatge, memòria i oblit canvia el cablejat cerebral formant i reforçant noves sinapsis o debilitant i eliminant les velles prèviament formades.

Aquest rellotge cerebral, ja quasi des del seu inici i mentre es construeix a si mateix, ho fa d´un mode diferent a qualsevol altre dels més de 6.000 milions d´éssers humans que viuen a la Terra. Aquestes diferències s´accentuen al màxim després del naixement. El cervell es construeix seguint ordres heretades pels codis i ancorats en última instància en els arcans del temps, però aquests codis ja des de la seva formació inicial són modulats pel medi ambient, creant una diversitat de connexions genuïna de cada cervell. Al final cada cervell s´assembla a un altre com els arbres d´un bosc, que tot i sent de la mateixa espècie i de lluny semblen iguals, d´aprop, en les petites branques i fins i tot en les branques principals, són clarament diferents. Això passa fins i tot en cervells amb càrrega genètica idèntica (clons) com són els bessons univitelins. D´ací la gran importància del medi ambient, no tan sols físic, sinó fonamentalment del medi ambient familiar, cultural i social.

Francisco Mora, El reloj de la sabiduría, Alianza Editorial, Madrid 2004

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.