Benvinguts al món real.

Fotografía: W.carter (CC)

Benvingut al món real és una broma de Matrix. Però què planteja aquesta pel•lícula fins i tot massa explícitament filosòfica? No planteja un argument, sinó un "experiment mental" en el qual es veu immers l'espectador. I si la vida fos només un somni? Com podríem distingir el somni de la vigília? I si visquéssim a la cova platònica i no veiéssim la realitat de les coses sinó només les seves ombres? I si hi hagués un geni maligne que ens fes creure que el món és real, però fos ell qui ens proporcionés els impulsos que ens ho fan percebre com a tal? O si fóssim "cervells en una cubeta" que reben impulsos d'un científic boig? O si com a Matrix, el món que se'ns apareix com a real fos el resultat d'un programa d'ordinador?

Els experiments mentals d'aquest tipus són un ingredient fonamental de la filosofia. Ens ajuden a reflexionar amb més profunditat sobre alguna cosa que potser sembla obvi. Com precisament, l'existència d'un món exterior. Tenim realment proves decisives de la seva existència real? Per apropar-se a això és útil recórrer mentalment a pensar en totes les al•lucinants i il•lògiques conseqüències que implica la hipòtesi contrària. També d'aquesta manera el nostre món i la nostra experiència sortiran enriquits. Potser apreciarem millor la diferència entre un caputxí real i una "beguda amb gust" a caputxí.

Armando Massarenti, "Vista desde fuera la vida parece absurda", Philosophytogo, 25/91/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.