Catalanisme essencialista.

Catalunya sempre ha estat procliu a l´essencialisme, aquesta idea segons la qual com més lluny en el temps i en l´espai estiguin els orígens, més "autèntics" seran els els seus productes. És a dir, l´espetec "de sempre" és bo perquè s´ha fet "a casa" i "de tota la vida", la qual cosa pressuposa que els espetecs d´avui en dia pateixen alguna mena de màcula, són sospitosos de manipulacions allunyades de la puresa casolana. És fals, és clar; tots els espetecs del circuit comercial estan sotmesos a un procés industrial gairebé idèntic. Però funciona.

L´essencialisme també s´aplica a qüestions sociològiques. Des d´aquest punt de vista, el català més pur, de soca-rel, viuria als Pirineus o en algun racó perdut, lliure de relacions contaminants. I a la inversa, com un dia em va dir un company d´estudis, avui diputat al Parlament: "Tu, que et dius Sánchez, com t´atreveixes a creure que ets català?"

La percepció essencialista no és patrimoni de la mentalitat conservadora. Però políticament i intel.lectualment qui es va apropiar de l´essencialisme durant la Transició va ser el nacionalisme de dretes, cosa que va ser una gran alegria per a la intel.lectualitat d´esquerres. Com que el pujolisme predominava, es podia acusar el nacionalisme català de viure d´un essencialisme tan romàntic com tronat. I el debat no s´ha mogut.

Des dels anys vuitanta el grans detractors del catalanisme l´acusen de ser un projecte d´espardenya i barretina. Des d´aquest punt de vista, l´esquerra il·lustrada i jacobina construeix nacions modernes; l´essencialisme, pessebre folklòrics. El nacionalisme, doncs, és per definició identitari, retrògrad i excloent. I la veritat és que amb individus com els que he mencionat ("i tu creus que ets català?") els enemics de la catalanitat sempre trobaran raons. Però la pregunta és: realment la identitat d´una comunitat humana es basa en una essència primigènia?

Albert Sánchez Piñol, Ara que som pigmeus, Ara, 04/12/2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació