Tècnica, complexitat i incertesa.


                                      Chacona de Bach interpretada per Jascha Heifetz

La tècnica és el conjunt d'automatismes capaços d'alliberar l'esperit creador. Els peus, les cames, el pit i altres apèndixs del cos han de pensar per si sols per no robar espai ni temps al cervell. Una cosa molt semblant passa amb un virtuós del violí. Els seus dits han de saber per si sols com han de moure's i on i com han de pressionar les cordes. Els dits de Jascha Heifetz no esperaven ordres detallades del cervell, només una declaració d'intencions. Un violinista no pot sublimar la interpretació de la Chacona de Bach (Partita n º 2 per a violí sol) si ha de concentrar-se en la precisa afinació de cada nota o en el rigor de la freqüència de cada vibrato. Per dir bé aquesta una frase de la Chacona la ment ha de independitzar-se de les mans. En aquest Barça hi ha automatismes individuals i automatismes col•lectius, però el primer no implica el segon. Els automatismes resolts donen pas al coneixement, a la creació d'una jugada amb possibilitat de culminar en gol. És la continuació de la tècnica per altres mitjans.

En un equip hi ha tres conceptes relacionats amb la creació d'una jugada amb pretensions de culminar en gol i els tres tenen el seu significat individual i col•lectiu. El primer és la complexitat, és a dir, la riquesa d'alternatives disponibles per a un jugador o un equip com a solució davant d'una situació determinada. Un jugador amb un sol regat es fa massa previsible per molt que domini la pilota. El mateix passa amb un equip poc complex. El segon concepte és la incertesa que no és altra cosa que la complexitat del rival. I el tercer concepte és un concepte mixt: la capacitat d'anticipació (d'un individu o d'un equip) respecte del joc contrari. (...)

Aquest Barça té una complexitat col•lectiva que procedeix d'anys d'història compartida pels seus jugadors a La Masia. La història comuna es forja aprenent els uns dels altres, els deixebles dels mestres i d'altres deixebles i els mestres d'altres mestres i dels deixebles. Johan Cruyff evoluciona des Rinus Michels i revoluciona; Frank Rijkaard evoluciona des de Cruyff i revoluciona; Josep Guardiola evoluciona des de Cruyff i Rijkaard i revoluciona ... Un jugador del planter debuta al primer equip amb la intel•ligència col•lectiva prèviament adquirida i forn a foc lent. Per això, un equip del filial pot saltar a la gespa, desplegar el joc marca de la casa i dedicar-se a provar innovacions com davant el Rubin.

No val copiar el resultat sense copiar el mètode. No es pot copiar el Barça sense copiar la seva història. No es pot copiar el joc del Barça comprimint dècades en mesos. Anys de ullada, de beques, d'educació i de mim no es reemplacen per fitxatges apressats entre l'onatge del mercat. No hi ha bons museus madurats en menys de 20 anys. Com tot bon coneixement, aquest Barça s'aixeca sobre una escola i una acadèmia que vetllen per la seva identitat i la actualitzen.

Jorge Wagensberg, Barça: lo trivial y lo fundamental, El País, 16/12/2010


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.