Agonisme contra moralisme polític.


No és que la política amb els seus vells antagonismes hagi estat substituïda per qüestions morals sobre "assumptes de la vida" i drets humans. El polític en la seva dimensió antagònica està molt viu, i els antagonismes polítics encara estan amb nosaltres. La característica principal de la nostra època de la "fi de la política" és que la política es desenvolupa ara en el registre de la moralitat, i els antagonismes estan sent emmarcats en un vocabulari moral. Lluny d´haver desaparegut, les fronteres entre nosaltres i ells es mantenen, però en l´actualitat són traçades en categories morals, entre el "bé" i el "mal", entre els "bons demòcrates" que defensen els valors universals de la democràcia liberal i la "malvada extrema dreta", racista, xenòfoba, que només ha de ser "eradicada". (...)

Quan la política es desenvolupa en el registre de la moralitat, la democràcia està en perill. A més d´impedir-nos comprendre de manera adequada la naturalesa i les causes dels conflictes actuals, aquesta moralització de la política condueix al sorgiment d´antagonismes que no poden gestionar-se mitjançant el procés democràtic, ni redefinir-se en allò que proposo anomenar una forma "agonista"; és a dir, com una lluita no entre enemics, sinó entre "adversaris" que respecten el dret legítim dels seus oponents a defensar la seva postura. És clar que quan l´oponent és definit en termes morals, només pot ser concebut com un enemic, i no com un adversari. Amb el "ells malvat" no és possible cap tipus de debat agonista. És per això pel que la condemna moral substitueix la lluita política, i l´estratègia consisteix en la construcció d´un cordó sanitari per posa en quarantena els sectors afectats.

Chantal Mouffe, El "fin de la política", Claves de razón práctica, Enero/Febrero 2010, nº 199

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.