amor


1. Molts entenen la moral com una extensió de l´amor, una idea absurda si es pensa que la moral és una relació normativa, això és, una forma de reconeixement que cal diferenciar clarament de l´amor. Les relacions vinculades amb el sentiment de l´amor i l´amistat no són en si mateixes simètriques, i tanmateix, i això és el que sorprèn, necessiten de la simetria. Que el amor només seria, no dic perfecte, sinó en general tolerable quan és simètric, és evidentment un ideal moral. L´amor necessita de la moral per no acabar sent una relació de poder.2. Es pot considerar a situació dels germans com un bressol de la moral. Per a la moral, i és clar per l´interès propi que porta a la moral, els nens exigeixen justícia fins i tot allí on no pot haver-la, en la relació sentimental, i la desitgen tan ardentment que el desig pren el lloc de la realitat que el contradiu. Per suposat, els pares que reflexionen s´esforcen per estimar simètricament, però sens dubte no poden fer-lo. 3. Les parelles desitgen que el seu amor sigui recíprocament equilibrat i, com en el cas dels fills, aquest desig pot complir-se per raons de simple probabilitat, com quan es té per casualitat la mateixa estatura, però no podem fer gran cosa amb això: la nostra emocionalitat es deixa influenciar només de manera limitada per les exigències morals.
Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.