metamorfosi


Categoria de l´impolític provinent de la literatura (Elias Canetti). "L´home ha d´aprendre a ser conscientment molts homes i mantenir-los tots units", afirma aquest autor. La vida humana està feta d´una pluralitat infinita de vinculacions i relacions que no es mantenen externament, sinó que envaeixen l´interior de l´individu fins fer-lo esclatar com a tal, en un inaturable procés de metamorfosi. Metamorfosi vol dir, no canvi interior, sinó, més intensament, la convivència difícil, problemàtica amb l´altre, amb infinits altres dels que un mateix acaba sent el lloc de trobada i d´enfrontament. Un pur devenir-altre, un "ésser-amb" i un "ésser-entre", que trenca qualsevol projecte d´estabilització i d´autoconservació que es pretengui absolut. Contra aquest somni autista, Canetti enuncia la seva llei: "Si estiguessis sol, et dividiries en dos, per així fer que una part de tu formés l´altre". Aquesta llei de l´alteritat està vinculada al que per a Canetti és la tasca de l´escriptor: "Hauríem de ser capaços d´arribar a ser qualsevol, també el més petit, el més ingenu, el més impotent".

Roberto Esposito, Enemigo, extranjero, comunidad, en Los filósofos y la política, Manuel Cruz (comp), FCE 1999

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.