Superació de l´estat de naturalesa en Hobbes.


No és cert que l´estat de naturalesa en Hobbes sigui una mera hipòtesi racional. Hobbes aporta tres exemples. Un és precisament la guerra civil, en la qual no existeixen regles comuns, no hi ha un poder comú, cadascú persegueix el seu profit, cadascú està en lluita contra l´altre per la supervivència. (...) El segon exemple és aquell dels pobles que Hobbes considerava salvatges. El tercer exemple és el sistema de les relacions internacionals: entre els Estats és una relació de convivència fundada en el temor recíproc.

En aquest tercer exemple rau la actualitat del pensament hobbesià: ¿com fer que el sistema de les relacions internacionals surti de l´estat de naturalesa? Per a Hobbes, sortir de l´estat de naturalesa no és un imperatiu moral com per a Kant, és un imperatiu hipotètic, és un dictat de la prudència humana: els homes són passionals i racionals, posseeixen raciocini per persuadir-se que en l´estat de naturalesa la vida és impossible (per a Hobbes la raó és càlcul; la seva ètica té un fonament utilitarista).

Norberto Bobbio, Gobiernos de temor recíproco, entrevista de Marco d´Eramo con Norberto Bobbio, Temas de nuestra época. El País, 07/04/1988

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"