Hume i la justificació del raonament inductiu.
El problema principal que Hume troba és que la inducció no és deductiva, que no està subdeterminada segons les regles de la deducció, però això ens porta al problema del cercle de la justificació. Si la regularitat de la natura no és una veritat intuïtiva que es pot descobrir a priori, ja que no és contradictori suposar que canvie el seu curs, l´única manera de poder provar-la seria a posteriori (això és, per mitjà de l´experiència), però tampoc no es pot provar d´aquesta manera perquè l´experiència solament ens pot ensenyar que la natura ha estat regular en el passat, no que ho serà en el futur. Pensar que serà igual en el futur és justament aplicar el principi de la inducció. (...)
Solament podem justificar el raonament inductiu aplicant la inducció mateixa, la qual cosa suposa incórrer en la circularitat. El supòsit que governa els nostres raonaments inductius és que el futur es conformarà al passat, com a justificació d´aquest supòsit tenim l´evidència que ha funcionat en el passat, però no podem inferir que aquest funcionarà en el futur sense aplicar el supòsit que el futur es conformarà al passat, que és supòsit mateix que tractàvem de justificar. Per tal de justificar la inducció hem d´utilitzar un raonament inductiu: el cercle és evident.
Josep Lluís Blasco, Tobies Grimaltos, Teoria del coneixement, Universitat de València, València 1997
Comentaris