Identificació entre tècnica i política.

Algunes de les ments més perspicaces del segle XX van estar d'acord a considerar la capacitat de governar el desenvolupament tecnològic com el repte polític més gran del nostre tem

El fet és que els poders que semblen guiar el desenvolupament tecnològic i fer-lo servir per als seus fins es guien en realitat per ell, més o menys inconscientment. Tant els règims més totalitaris, com el feixisme i el bolxevisme, com els anomenats democràtics, comparteixen aquesta incapacitat per governar la tècnica, fins al punt que acaben transformant-se, gairebé sense adonar-se'n, en la direcció requerida per les mateixes tecnologies que creien utilitzar per als seus propis fins. 

És possible, doncs, que la incapacitat de governar la tècnica estigui inscrita en el concepte mateix de «govern», és a dir, en la idea que la política és en la seva pròpia naturalesa cibernètica, és a dir, art de «governar» ( kybernes és, en grec, el pilot de la nau) la vida dels éssers humans i els seus béns. La tècnica no pot ser governada perquè és la forma mateixa del governamental. Allò que tradicionalment s'ha interpretat (des de l'escolàstica fins a Spengler) com el caràcter essencialment instrumental de la tècnica revela la instrumentalitat inherent a la nostra concepció de la política. Aquí resulta decisiva la idea que l'instrument tecnològic és una cosa que, operant segons el seu propi objectiu, pot ser utilitzat per als propòsits d'un agent extern. Com mostra l'exemple de la destral, que talla en virtut del seu tall però és utilitzada pel fuster per fer una taula, així l'instrument tècnic pot servir per fi d'un altre només en la mesura que aconsegueix el seu propi. Això significa, en última instància (com és evident en els dispositius tecnològics més avançats), que la tècnica realitza la seva pròpia finalitat servint-se aparentment d'una finalitat aliena. En el mateix sentit, la política, entesa com a oikonomia i govern, és aquella operació que fa un fi que sembla transcendir-la, però que en realitat li és immanent. És a dir, política i tecnologia s'identifiquen totalment i un control polític de la tecnologia no serà possible fins que abandonem la nostra concepció instrumental, és a dir, governamental, de la política.

Giorgio Agamben, La tècnica i el govern, Browstone España 24/04/2025