Heidegger i l'essència de la tècnica.

Quan Heidegger parlava de tecnologia, no només parlava de màquines o aparells. Li interessava la seva essència, la manera subjacent de pensar i revelar que la tecnologia encarna. Per a Heidegger, la tecnologia no és neutral; és una manera específica de revelar la veritat sobre la realitat, una manera de presentar les coses a la presència. Aquesta forma tecnològica moderna, però, és fonamentalment diferent de les formes anteriors de fabricació i elaboració.

Al cor de la crítica de Heidegger hi ha el concepte de Gestell , sovint traduït com 'Enframing'. Enframing és la mentalitat generalitzada imposada per la tecnologia moderna que desafia la natura i la realitat per revelar-se únicament com a recursos que cal ordenar, optimitzar i controlar. És un marc que preconfigura com ens trobem amb tot, exigint que es presenti com a quantificable i explotable. El món, a través de la lent d'Enframing, es converteix en una reserva gegant que espera la manipulació humana.

Quan l'Enframing domina, tot el que està al seu abast es redueix al que Heidegger va anomenar Bestand , o "reserva permanent". La natura ja no es percep principalment com una font de meravella o de ritmes cíclics, sinó com una font d'energia (carbó a terra, un riu embassat per poder). El temps es converteix en un recurs que cal gestionar i optimitzar per a la productivitat. Els mateixos éssers humans corren el risc de ser vists com a "recursos humans" o punts de dades, valorats per les seves mètriques d'utilitat, eficiència o implicació en lloc del seu valor intrínsec. Tot està perpètuament disponible, llest per ser desplegat, mesurat i millorat.El perill suprem que Heidegger va identificar no són necessàriament els robots fugitius o la destrucció del medi ambient, tot i que aquestes poden ser conseqüències. El perill més gran és que l'enquadrament es converteixi en l' única manera de percebre la realitat, ocultant tots els altres modes de revelació. Amenaça de fer-nos oblidar l'Ésser mateix: el misteri, la donació, els aspectes inmanipulables de l'existència. La techne grega antiga , per exemple, abastava no només l'artesania sinó també l'art i la poesia; era una manera de "produir" ( poiesis ) que treballava *amb* la natura, permetent que les coses emergeixin segons la seva pròpia essència, en lloc de desafiar-les violentament com a mers recursos. L'enquadrament eclipsa aquesta manera més suau i receptiva de relacionar-se amb el món.

"L'essència de la tecnologia no és en cap cas res tecnològic".

 

- Martin Heidegger

Aquesta mentalitat tecnològica exigeix ​​constantment càlcul i control, deixant poc espai per a la contemplació, la meravella o simplement deixar que les coses estiguin.

Les preocupacions de Heidegger ressonen poderosament avui dia. Penseu en les xarxes socials: les relacions sovint es redueixen a nombres de seguidors i mètriques de participació (m'agrada, comparticions). Les fonts algorítmiques cura la realitat, presentant una versió optimitzada per a la captura de l'atenció, bàsicament ordenant la nostra percepció. La cultura de la productivitat ens empeny a tractar el nostre temps i energia com a recursos que cal maximitzar, sovint conduint a l'esgotament. El moviment del "jo quantificat" fomenta el seguiment de tots els aspectes de la nostra vida: passos, son, estat d'ànim, convertint la nostra mateixa existència en dades per analitzar i millorar. Els nostres telèfons intel·ligents són potents conductes per a Enframing, exigeixen constantment la nostra atenció i emmarcan les nostres interaccions mitjançant aplicacions dissenyades per a l'eficiència i el consum.

Philosopheasy, Heideger's Warning: How Technology Secretly Reshapes Your Being, philosopheasy.com 04/04/2025