La bombolla de filtre.




Per a David Murillo, professor del departament de Ciències Socials d’Esade, les empreses com Facebook i Google tenen un model de negoci basat en “l’addicció a l’ús”: “Et donaran qualsevol cosa que t’interessi i que no et posi prou nerviós, o et faci enfadar prou, perquè deixis d’utilitzar-les. El seu model de negoci es basa a maximitzar la teva estona d’ús de manera que ells puguin, a través de la publicitat, rendibilitzar la teva atenció”.

Aquest model de negoci provocarà que no se’ns mostri la informació de manera neutra, sinó que accedim a uns continguts seleccionats pels algoritmes de les xarxes socials i dels cercadors. Uns continguts que encaixaran amb les nostres preferències per fer que incrementem la nostra estona d’ús. Com més temps hi estiguem, més diners guanyaran: per tant, dedicaran molts esforços a fer la nostra experiència d’usuari com més satisfactòria millor. La directora del Guardian, Katharine Viner, assegura: “La versió del món que ens trobem cada dia a internet ha estat seleccionada prèviament per reforçar les nostres creences preexistents”.

Això és el que el 2011 Eli Pariser va anomenar “bombolla de filtre” o “cambra d’eco”. Ho defineix el professor Lalueza: “Els algoritmes que utilitzen Facebook i Google fan que es prioritzi sistemàticament aquella informació que encaixa millor amb les nostres idees preconcebudes. És com si visquéssim en una bombolla que no ens permet estar en contacte directe amb la realitat, sinó que la substitueix per una pseudorealitat prèviament seleccionada per no incomodar-nos”.


CAMBRA D’ECO
Les cambres d’eco o bombolles de filtre són un fenomen que es produeix quan naveguem per internet, i consisteix a rebre informació totalment esbiaixada sense ser-ne conscients. No accedim als continguts de manera neutra, sinó que es prioritzarà aquella informació que millor encaixi amb les nostres creences.
‘FAKE NEWS’
La bombolla de filtre és corresponsable del fenomen de propagació de notícies falses perquè permet que s’adrecin específicament a persones que molt probablement contribuiran a divulgar-les, perquè hi sintonitzen, de tal manera que per a elles la veracitat o no d’aquestes informacions deixa de ser un factor important. 
‘CLICKBAITING’ S’anomena així la tècnica d’utilitzar titulars esquer o enganyosos a la recerca del clic fàcil, per poder obtenir ingressos publicitaris. Hi té molt a veure el model de negoci dels mitjans digitals que opten per la publicitat i, per tant, per distribuir els seus continguts a través de les xarxes socials, per tenir més visites, més usuaris i, al capdavall, més ingressos publicitaris. 
‘FACT CHECKING’
Google i Facebook han començat a oferir eines per facilitar la comprovació de les notícies, però cal la conscienciació de l’usuari, la penalització dels infractors i la col·laboració dels experts. Acabar amb les notícies falses hauria de ser una exigència de la societat. 
‘ULTRATARGETING’
Consisteix a seleccionar fins a la precisió extrema els destinataris dels missatges publicitaris aprofitant tota la informació de què es disposa sobre els usuaris.


Georgina Ferri, Les xarxes et creen una realitat a mida per no incomodar-te, Ara 10/03/2018
https://www.ara.cat/dossier/xarxes-creen-realitat-mida-incomodar-te_0_1976202390.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara



... oxigenar el cervell i sostreure’l de la lògica de les xarxes socials és un exercici bàsic. Legions de psicòlegs treballen a Twitter i Facebook investigant com poden fer que els usuaris passin més temps a les seves xarxes. Tancar-los en una bombolla és una d’aquestes estratègies. La imatge que ofereixen de qualsevol debat, a més, resulta molt polaritzada, per les dinàmiques pròpies d’aquestes plataformes. Parlar mirant els ulls d’altres humans sol ser una experiència que demostra, primer, que en la zona de grisos hi nia sovint la veritat, i segon, que hi ha una tendència natural a trobar el que uneix, més que no separa.
Álex Gutiérrez, Com sortir de la bombolla (en 5 còmodes passos), Ara 10/03/2018
https://www.ara.cat/dossier/sortir-bombolla-comodes-passos_0_1976202440.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.