La creació de la turba.



Com ha succeït a molts règims parlamentaris europeus des del XIX —vegeu el clàssic de Tocqueville sobre la qüestió—, n’hi ha prou que uns dirigents, visibles o no, lligats directament al poder o no, escampin entre la població una sèrie de pseudoveritats per generar una opinió comuna que tira cap a una banda determinada. Tots els ciutadans d’un país haurien d’estar molt ben informats sobre els diversos aspectes de la vida pública —i la privada— per no quedar subjugats per l’encanteri d’allò que divulga el poder —visible o no, repetim— a favor d’una tendència (no arriba a idea) determinada. No hi ha cosa més fàcil —més encara d’ençà del crèdit de les noves tecnologies— que convertir una ciutadania en massa o en turba, en munió, en tracalada. Destriar entre la massa les persones que s’han fet una idea cabal, assaonada i reposada del que està en joc seria una operació gairebé impossible: un cop la turba s’ha constituït, un cop vola l’eixam, adelerat i anhelant, cap a una fita, resulta difícil dissuadir-lo en nom de la realitat de les coses o del pragmatisme. Ha quedat constituïda, quasi misteriosament, una tirania.

Jordi Llovet, Independentisme i tirania, El País 08(06/2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.

Nòmades.