Aristòtil (recull de textos "Política").

1- No tenen raó, per tant, els que creuen que és el mateix ser governant d'una ciutat, rei, administrador de casa o amo dels seus esclaus, pensant que difereixen entre si pel major o menor nombre de subordinats, i no específicament; que el que exerceix sobre més, administrador de casa seva, i el que sobre més encara, governant o rei. Per a ells en res difereix una casa gran d'una ciutat petita, i pel que fa al governant i el rei, quan la potestat és personal, el que l'exerceix és rei, i quan, segons les normes de la ciència política, alternativament mana i obeeix , és governant. Política, 1252 a, 7-16

2- ... la comunitat constituïda naturalment per a la satisfacció de les necessitats quotidianes és la casa (...), i la primera comunitat constituïda per diverses cases en vista de les necessitats no quotidianes és el llogaret, que en la seva forma més natural apareix com una colònia de la casa (...) Aquesta és també la raó que al principi les ciutats fossin governades per reis, com encara avui els bàrbars: resultaren de la unió de persones sotmeses a rei, ja que en tota casa regna el més ancià, i, per tant, també a les colònies, els membres estan units pel parentiu. Política, 1252 b, 12-22

3- La comunitat perfecta de diversos llogarets és la ciutat, que té, per dir-ho, l'extrem de tota suficiència, i que va sorgir per causa de les necessitats de la vida, però que hi ha ara per viure bé. De manera que tota ciutat és per naturalesa, si són les comunitats primeres, perquè la ciutat és la fi d'elles, i la natura és la fi. En efecte, anomenem naturalesa de cada cosa al que cadascuna és, un cop acabada la seva generació, ja parlem de l'home, del cavall o de la casa. A més, allò per al qual existeix alguna cosa i la finalitat és el millor, i la suficiència és un fi i el millor. Política, 1252 b, 27 – 1253b, 5

4- La raó per la qual l'home és, més que l'abella o qualsevol animal gregari, un animal social és evident: la naturalesa, com solem dir, no fa res en va, i l'home és l'únic animal que té paraula. La veu és signe del dolor i del plaer, i per això la tenen també els altres animals, doncs la seva naturalesa arriba fins a tenir sensació de dolor i de plaer i comunicar-se-la uns als altres, però la paraula és per manifestar el convenient i el danyós, el just i allò injust, i és exclusiu de l'home, enfront dels altres animals, el tenir, ell sol, el sentit del bé i del mal, del just i de l'injust, etc., i la comunitat d'aquestes coses és el que constitueix la casa i la ciutat. Política, 1253 a, 12-18

5- La ciutat és per naturalesa anterior a la casa i a cadascun de nosaltres, perquè el tot és necessàriament anterior a la part, en efecte, destruït el tot, no hi haurà peu ni mà, llevat equivocadament, com es pot anomenar mà a una de pedra: una mà morta serà una cosa semblant. Totes les coses es defineixen per la seva funció i les seves facultats, que aquestes deixen de ser el que eren no s'ha de dir que les coses són les mateixes, sinó del mateix nom. És evident, doncs, que la ciutat és per naturalesa anterior a l'individu, perquè si l'individu sol no subsistirà per si mateix serà semblant a les altres parts en relació amb el tot, i el que no pot viure en societat, o no necessita res per la seva pròpia suficiència, no és membre de la ciutat, sinó una bèstia o un déu. És natural en tots la tendència a una comunitat tal, però el primer que la va establir va ser causant dels majors béns, perquè així com l'home perfecte és el millor dels animals, apartat de la llei i de la justícia és el pitjor de tots: (...) sense virtut, l'home és el més impiu i salvatge dels animals, i el més lasciu i golafre. La justícia, en canvi, és cosa de la ciutat, ja que la justícia és l'ordre de la comunitat civil, i consisteix en el discerniment del que és just. Política, 1253 a, 15-38

6- ... no és el mateix el govern de l'amo que el de la ciutat, ni tots els poders entre si, com diuen alguns, ja que un s'exerceix sobre persones lliures per naturalesa i un altre sobre esclaus, i el govern domèstic és una monarquia (ja que tota casa és governada per un de sol), mentre que el govern polític és de lliures i iguals. Política, 1255 b, 16-20

7- Em refereixo a la idea que el millor és que tota ciutat sigui el més unitària possible, tal és, en efecte, el cas que part Sòcrates. No obstant això, és evident que si la ciutat avança en aquest sentit i és cada vegada més unitària, deixarà de ser ciutat, ja que la ciutat és per naturalesa una multiplicitat, i en fer-se més una, es convertirà de ciutat a casa i de casa a home, ja que podem dir que la casa és més unitària que la ciutat i l'individu més que la casa. De manera que, tot i que algú fos capaç de fer això, no hauria de fer-ho, perquè destruiria la ciutat. Política, 1261 a, 16-22

Aristóteles, Política, Clásicos políticos, Madrid 1983 (reimpresión)