Disparar.


Per treure'ns de sobre els assassins busquem malalties mentals. Cada cop que assistim a una matança com la de Newtown es desplega el mostrari d'interpretacions psicopatològiques, com si decretar l'estat de bogeria de l'assassí ens llevés el malson. Aquests personatges són de la mateixa fusta que tots. I els humans podem fer aquestes coses. Per això és incomprensible que als Estats Units segueixin venent armes com si fossin neveres. I que alguns encara ho defensin com una especificitat cultural, misèria del multiculturalisme. Un 69% dels habitants dels EUA diuen que han disparat alguna vegada. Disparar com un exercici normal i corrent. Es comença disparant i s'acaba matant, que per això existeixen les escopetes.

Josep Ramoneda, El fi de les coses, Ara, 19/12/2012
http://www.ara.cat/premium/opinio/coses_0_831516847.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"