Pierre Rosanvallon i les dues legimitats.

Coincideixo a Buenos Aires amb l'historiador francès Pierre Rosanvallon. Ha vingut a parlar de la democràcia del segle XXI. La seva aposta és la democràcia ampliada: una democràcia sense privilegis que desenvolupi mecanismes perquè els ciutadans puguin pressionar i controlar més els dirigents polítics. Una democràcia capaç de recuperar la idea de futur. "El discurs del curt termini és el propi del capitalisme: el profit es compta per trimestres", diu Rosanvallon. La política hauria d'imposar un temps llarg, però els partits polítics només pensen en els beneficis del mercat electoral: les pròximes eleccions. Una democràcia més activa obligaria a sortir de la curta visió del present. Rosanvallon distingeix entre la legitimitat d'autorització i la legitimitat d'exercici. La primera és la que emana de les eleccions, que donen una majoria per governar. La segona és funció de la qualitat de l'acció de govern i del compliment de les promeses. El cas Rajoy n'és un exemple: va arribar amb molta legitimitat d'autorització i en un any s'ha carregat la legitimitat d'exercici.

Josep Ramoneda, Buenos Aires i el color de lleó, Ara, 12/12/2012
http://www.ara.cat/premium/opinio/Buenos-Aires-color-lleo_0_827317302.html