LOMCE, llei educativa o Reforma laboral?

La plataforma Ciudadan@s por la Educación Pública m’envia per correu electrònic dos textos simples, dues cites inapel·lables. Es tracta d’un extracte del preàmbul de la LOE (Ley Orgánica de Educación, 2006) i d’un altre de l’avantprojecte de la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad de la Educación), que prepara ara mateix l’ínclit xarlatà i diu que ministre d’Educació (cazi ná!) José Ignacio Wert. Em deixareu que reproduïsca ací els fragments en qüestió. Llegiu i jutgeu:

Preàmbul de la LOE:  "Les societats actuals concedeixen gran importància a l'educació que reben els seus joves, en la convicció que en depenen tant el benestar individual com el col·lectiu. L'educació és el mitjà més adequat per a construir la seua personalitat, desenvolupar al màxim les seues capacitats, conformar la seua pròpia identitat personal i configurar la seua comprensió de la realitat, integrant la dimensió cognoscitiva, l'afectiva i l'axiològica. Per a la societat, l'educació és el mitjà de transmetre i, al mateix temps, de renovar la cultura i el patrimoni de coneixements i valors que la sustenten, d'extraure les màximes possibilitats de les seues fonts de riquesa, de fomentar la convivència democràtica i el respecte a les diferències individuals, de promoure la solidaritat i evitar la discriminació, amb l'objectiu fonamental d'aconseguir la necessària cohesió social. A més, l'educació és el mitjà més adequat per a garantir l'exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica, que resulta indispensable per a la constitució de societats avançades, dinàmiques i justes. Per eixe motiu, una bona educació és la major riquesa i el principal recurs d'un país i dels seus ciutadans." 

Primer paràgraf de l'Avantprojecte de la LOMCE (Llei Wert): "L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i les cotes de prosperitat d'un país; el seu nivell educatiu determina la seua capacitat de competir amb èxit en l'arena internacional i d'afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l'àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d'alta qualificació, la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges competitius en el mercat global.”

Efectivament, és així: la primera llei es preocupava pel “benestar individual i col·lectiu”, volia “construir” la personalitat dels discents, i buscava integrar-ne les dimensions “afectiva, cognoscitiva i axiològica”, volia “fomentar la convivència democràtica i el respecte a les diferències”, cercava la “cohesió social” i pretenia garantir “l'exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica”. La segona, en canvi, resumeix tota la seua filosofia en els següents termes: “competitivitat”, “èxit”, “desafiaments”, “llocs de treball”, “avantatges competitius”.

No sé, senyor Wert: està segur que redacta una llei educativa o una nova reforma laboral? El lèxic delata, carinyo. Potser va faltar vosté a classe el dia que explicaven els camps semàntics, quina pena. És possible que la LOE no fora una obra mestra legislativa però, no creu vosté que aquella filosofia s’adequa bastant al que habitualment entenem per Educació? Perquè no és igual afirmar que “una bona educació és la major riquesa” que concloure que el que es fa a a les aules serveix sobretot “per aconseguir avantatges competitius en el mercat global”.

Els estudiants, estimat sinyo Wert, no són productes. No formen part d’una cadena de producció o de distribució, no són soldats d’un exèrcit fabril, no tenen un número tatuat a l’avantbraç sinó un nom al seu carnet de ciutadans. I si foren tot això, a més –i per a més inri-, amb la seua política vosté no els podria procurar allò que reclama al preàmbul de la seua meravellosa llei, perquè retallant burtalment en Educació no aconseguirà ni competitivitat econòmica, ni prosperitat del país, ni llocs de treball qualificats ni creixement econòmic. Aconseguirà exactament el que ja s’està veient, que és just el contrari.  El llenguatge ho diu tot. I els mots de la LOMCE delaten un model educatiu tan podrit com el model econòmic que vol contribuir a perpetuar.

Joan Garí, Dos model s per a l'Educació?, Notes públiques, 02/12/2012