Ecologia i irracionalitat del sistema.
"Hi ha una gran irracionalitat en un sistema que posa els diners i el sistema financer per damunt de les persones, la societat i l'equilibri ecològic. El sistema econòmic actual posa les abstraccions tecnocràtiques per damunt de la realitat, i posa el creixement material per sobre del creixement de les persones. En aquests moments les persones estem al servei d'una economia que està sotmesa a la tirania del sistema financer. Hem reorganitzat el món a partir de criteris purament financers".
"Estem en un món en què cada cop més ens fixem en les abstraccions de les xifres (estadístiques, codis de barres, indicadors econòmics) i ignorem les qualitats que donen sentit a la vida humana".
"Des de fa dècades, ja abans que comencés la crisi, els indicadors de depressions, autisme i ansietat creixen d'una manera exponencial i no hi ha una explicació clara, però segurament té a veure amb la irracionalitat del sistema".
"Estem en un sistema psicopatològic que selecciona persones amb molta cobdícia i poca empatia i que es desinteressin de les repercussions socials i ecològiques de les seves accions. El sistema predica que l'objectiu de la nostra vida personal és el consum i l'objectiu de la vida col·lectiva és que creixi el PIB".
Creixement i deteriorament ecològic
"Avui en dia desapareixen mil vegades més espècies que abans de la revolució industrial a causa de l'impacte de la nostra societat consumista. Hi ha biòlegs que diuen que estem davant d'una sisena extinció, i aquesta vegada no serà a causa d'un meteorit, sinó d'un sistema que fa que consumim més que cap societat anterior".
"Anem cap a un món que haurà d'escollir entre evolucionar o el col·lapse. En la crisi de l'any 1929, el món no estava globalitzat i el planeta encara tenia abundància de recursos naturals. Ara, recursos com el petroli i alguns metalls ja estan arribant al zenit de la seva producció".
"El nostre sistema, basat en la idea que el creixement material acabaria portant el benestar universal, ara topa contra els límits ecològics i geològics del planeta".
"El paradigma basat en el model de creixement material està acabat, esgotat. La disjuntiva és o evolució o col·lapse. La gran expansió que va començar la humanitat fa mil·lennis i que darrerament s'ha encarnat en el capitalisme neoliberal, ara topa contra els límits del planeta i s'haurà de transformar. No tornarem a la societat de consum que teníem l'any 2005, no tornarem al paradigma del creixement il·limitat. La crisi ens ha esperonat la consciència, ens ha ajudat a despertar del miratge del consumisme i del materialisme. D'aquesta crisi no en sortirem fins que no transformem el sistema, perquè no és només una crisi econòmica, és una crisi ètica, ecològica i cultural".
Situació a Catalunya
"En el moment actual hauríem de tenir molt present la idea d'autogovern i de bé comú. El que estem anomenant procés de transició nacional no té cap sentit si no es planteja un nou paradigma i uns nous valors centrats en el bé comú, la sostenibilitat i a posar les persones per damunt dels diners".
"Crear estructures d'estat que simplement copiïn les estructures que hi ha a Madrid no tindria cap sentit. El repte és crear estructures que siguin totalment diferents i que ens obrin a una nova manera de fer les coses. És una oportunitat única. Els dos processos, transició nacional i transició cap a una nova cultura i uns nous valors, poden ser dos processos simultanis".
"Si poséssim els interessos del país i del bé comú per damunt dels interessos personals i de partit, ara tindríem a Catalunya un govern de concentració de totes les forces que creuen realment en aquest país".
"Si tot el procés es queda només a reproduir estructures d'estat ja caduques, a canviar els colors de la bandera i a canviar els segells de correus serà un procés estèril. Hem d'anar a crear una nova societat, molt més ètica, més solidària, més ecològica, on la vida humana tingui més sentit".
Reptes i oportunitats
"Estem en un moment excepcional, tenim més reptes i més oportunitats que mai. Tenim més reptes que els que hagi experimentat cap societat anterior: tots els ecosistemes del planeta estan en crisi, des de l'Àrtic a les selves tropicals. I totes les societats estan també en crisi, i al mateix temps ens adonem que el sistema que ens guiava fins ara no funciona".
"Tenim oportunitats perquè tenim tot el coneixement que ens dóna la ciència i el que sabem a través de la nostra experiència social i històrica. Tot plegat fa que estar viu en aquests moments sigui excepcional, i el futur de la humanitat i del país depèn molt del que fem nosaltres en els anys vinents. És una situació única. Hi ha hagut moments en què una comunitat o un país sencer han estat en crisi, però no pas totes les societats i tots els ecosistemes, com passa ara. El sentit de l'aventura humana sobre la Terra es juga ara, perquè podem anar al col·lapse global o podem fer un salt evolutiu que ens porti a un món millor. Això ens dóna una responsabilitat extra per canviar les coses".
Jordi Pigem, “Anem cap a un món que haurà d’escollir entre evolucionar o el col·lapse”, resum entrevista a Singulars. TV3, 19/12/2012
Comentaris