Apologia de Sòcrates: mètode socràtic


Historia de la filosofía para cavernícolas: Sócrates

Sòcrates busca a tres tipus de persones que destaquen per la seva virtut, és a dir, per la seva excel·lència en el desenvolupament de la seva activitat. Tria a un polític, un poeta i un artesà.

El polític passava per ser un savi en la seva matèria, la política, però Sòcrates va demostrar que no ho era. Això va provocar la seva ira. 

D’aquí va extreure una conclusió: qui creu que és savi, però no ho és és tan ignorant que ni tan sols sap que ho és. En canvi, i aquí demostra Sòcrates la superioritat de la saviesa sobre la dels altres, jo com a mínim sé una cosa, que soc ignorant.

El següent va ser un poeta. El resultat va ser el mateix. El seu saber no obeïa a la seva saviesa sinó a un cert do natural o entusiasme semblant al dels endevins i dels profetes.

I l'últim, un artesà. El resultat de la prova es repeteix: els artesans saben fer moltes coses però desconeixien la raó del seu saber.

Sòcrates reconeix que l’existència de tants enemics és el resultat de les seves investigacions. Dos dels denunciats representen a tres dels grups socials investigats: Meletos representa als poetes, Anitos als artesans i polítics, als quals s’ha afegit Licó representant dels oradors que també se senten ofesos per Sòcrates. 


Manel Villar


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Què volen els "teapartyers"?

Imatge
Los seguidores del Tea Party, por el contrario, son revolucionarios en esta época de aparente flacidez ideológica. Se sienten enajenados del poder, pues tradicionalmente había sido ocupado por su nación y por el sujeto histórico que ellos representan. Y ahora deben competir por el dinero, el puesto de trabajo, el estatus o la autoridad intelectual con seres antaño periféricos que solían quedar descalificados para la carrera antes de empezar. Nadie ha vulnerado sus derechos, pero al materializarse su extensión a toda la población, sienten que se les han arrebatado sus viejos privilegios, lo cual es rigurosamente cierto. La no discriminación y el reparto del poder acaban cristalizando en la presencia de un negro en la Casa Blanca, una boda gay o ese G-20 donde los brasileños opinan sobre la economía mundial. En ese momento, el varón blanco conservador de mediana edad se subleva. Si Ortega viviera, ¿no llamaría a este fenómeno "la rebelión de las élites"? Los teapartyers proc...
Més informació

Capital social i fonamentalisme.

Imatge
Els fonamentalistes egipcis estan reaccionant de manera especial davant la manca d´hospitalitat en les ciutats. Totes les ciutats són inhòspites i els seus antics residents sempre se senten contrariats pels nouvinguts, malgrat haver de dependre d´ells per a les tasques desagradables. Però si les ciutats atreuen i repel•lien alhora, si no ofereixen prous llocs de treball als immigrants, els desafavorits han d´ajudar-se a si mateixos. D´aquesta manera, entre els fonamentalistes podem trobar científics i estudiants de talent, així com analfabets i pobres que, de manera diversa, comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d´assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos. Si volen restablir els “valors familiars”, sol ser perquè les seves famílies no aconseguiren proporcionar-los seguretat o harmonia o el tipus d´ajut que solien donar en altres temps. Són nacionalistes radi...
Més informació