John Locke i la segona esmena a la Constitució dels Estats Units.
Després d’un tiroteig mortal a un institut de secundària als Estats Units on dos exalumnes van accedir a les instal·lacions d’un institut de secundària, van obrir foc amb dos fusells d’assalt sobre alumnes i professorat, causant la mort de dotze persones i ferides a quaranta, qui en aquell moment era presidents del país, Donald Trump, declarà davant dels mitjans de comunicació que l’única manera de fer front a la violència de gent armada era que les institucions educatives s’armessin també i contractessin professionals que fessin servir les armes adequades en cas d’atac. Els criminals només ataquen els llocs on saben que hi ha gent desarmada. Aquesta va ser la conclusió del seu argument.
En la segona esmena a la Constitució dels Estats Units es reconeix el dret de tot ciutadà a posseir i portar armes amb el propòsit de defensar-se. James Madison (1751-1836), qui fou quart president d’aquest país, fou també l’autor principal d’aquesta esmena. Segons les seves declaracions, “els nord-americans tenen el dret i l’avantatge d’estar armats a diferència dels ciutadans d’altres països on els governs veuen amb temor que la gent estigui armada”.
Quina relació pot haver entre aquestes declaracions de líders nord-americans respecte a l’ús i la possessió d’armes per part dels ciutadans i el pensament polític de Locke?
Com hem vist anteriorment, una de les causes de la instauració d’un estat civil va ser l’absència d’una autoritat a la qual recórrer en cas d’amenaça. La raó compensava aquesta absència quan obligava a les víctimes a ser responsables del càstig a l’infractor. Tot i que aquesta resposta sigui recolzada per la raó, sembla més imposada per les passions d’aquell que ha rebut una agressió per la qual cosa resulta difícil de controlar. Normalment la resposta immediata acaba sent més contundent que l’acció que l’havia causat. Això provoca que el castigat se senti maltractat i per reequilibrar la balança de la justícia respongui també amb una acció que ell considera d’acord amb la justícia i la raó. La inexistència d’un tribunal imparcial sancionador afavoreix una situació en la qual qualsevol pot ser objecte d’un acte que reclama la venjança d’una acció anterior. Si es creu que és convenient d’acabar amb un estat de guerra basada en la promoció d’una actitud justiciera que recorda la dels westerns americans i la de les seqüeles actuals, en forma de pel·lícules de superherois, és perquè la vida de les persones està en perill. Sembla que tothom està d’acord en què deixar que l’estat tingui l’ús exclusiu d’impartir justícia seria el que faria més efectiva la protecció dels drets humans. El que la majoria dels països van entendre que aquest acord hauria d’anar implícitament acompanyat que l’ús de les armes quedaria també limitat a l’ús que pogués fer l’estat per fer més efectiva l’aplicació de la justícia.
Crec que aquesta última part és la que no va ser acceptada per la interpretació nord-americana de la doctrina política de Locke. Existeix en aquest país la creença seguida per una part important de la població que no existeix polític íntegre ni jutge imparcial, que els processos judicials són lents i acaben afavorint als delinqüents i que la justícia autèntica és la que aplicaria qualsevol individu disparant el seu winchester: immediata, simple i sense dubtar. Tenir un arma en casa és molt més efectiu que esperar les resolucions complexes i incomprensibles dels polítics i buròcrates de Washington.
Tanmateix, aquesta desconfiança davant del poder civil la podem trobar també en els passatges en els que Locke parla del dret a la revolta. Això vol dir que el pacte signat per constituir un govern sempre està a punt de suspendre’s en el moment en què el poble creu que el govern s’ha extralimitat en les seves funcions. Això significa que l’estat de guerra mai no desapareix del tot, sempre està present, sempre a punt de reiniciar-se, tot i esperant un mal pas del govern. El mateix Locke és força explícit quan compara un mal govern a un lladre per respondre a les objeccions dels que critiquen aquest dret: el cas d’un poble que es rebel·la contra un govern il·legítim és similar al cas d’un individu que oposa resistència a un intent de robatori. Si acceptéssim els arguments del que s’oposen al dret a la revolta, el poble hauria d’acceptar l’aplicació de lleis injustes de la mateixa manera que la víctima es plegaria a les exigències del lladre. Un poble que no apliqués aquest dret estaria sempre en mans del poder. I el poder per essència, sense oposició, seria un poder absolut.
A diferència de Hobbes, en què és l’estat qui ha de generar temor entre la població perquè no oblidi que ha de complir els termes de l’acord, Locke pensa que qui ha de generar temor és el poble al govern. Sense mai perdre la seva actitud inquisitiva, el poble ha de supervisar les accions del govern perquè no prengui decisions contràries a les funcions que el poble li ha delegat. Aquest dret és la principal arma del poble contra un govern. Això no obstant, aquesta arma, en el cas d’Estats Units, no és una metàfora. Perquè aquesta amenaça no sigui una pura metàfora si no una amenaça real cal que el poble estigui veritablement armat. Només un poble armat pot ser un poble respectat.
I és aquest eslògan el que s’aplica sobretot en la política internacional. Només així l’estat d’Israel pot sobreviure envoltat de països que desitgen la seva desaparició. L’excusa per intervenir militarment en territori palestí té un origen lockeà: la violència sense límits és la resposta justa a una agressió anterior. Com veiem el codi d’Hammurabi segueix aplicant-se en aquella part del món i seguirà aplicant-se si una força armada superior no intervé per pacificar les dues parts o si la part que disposa d’una força superior decideix unilateralment acabar totalment amb la part més feble. Malauradament, aquesta última és la que veig més factible.
Comentaris