Apologia de Sòcrates: la manera socrática de fer filosofia
 |
| Apol·lo |
Querofont havia consultat a l’oracle de Delfos i tornà a Atenes amb el dictamen del déu Apol·lo segons el qual no hi havia ningú més savi que Sòcrates. Aquest oracle va ser el desencadenant de la missió filosòfica de Sòcrates.
Sòcrates justifica el seu comportament i la seva manera de fer filosofia intentant verificar la veritat de l’oracle del déu: Sòcrates és el més savi dels mortals.
Per verificar-ho el que fa és seleccionar aquelles persones que pretenien passar per virtuosos als ulls dels altres i de si mateixos. Sòcrates mitjançant preguntes intenta demostrar si són tan virtuosos com es creuen o al contrari no ho són.
Sòcrates afirma que els que ha fet no és només bo perquè el déu li ho ha demanat, sinó perquè és bo per a la ciutat utilitzant la següent analogia: ell és com un tàvec que agita la ciutat, que és comparada amb un cavall gandul i endormiscat.
La dedicació a la filosofia, per a Sòcrates, és com un destí que res no pot canviar, ni les amenaces de mort d’un tribunal.
D’altra banda, confessa que des de petit sent com una veu interior, no sap si és divina o demoníaca, que és la que li impulsa a prendre decisions. Aquesta veu li va aconsellar que no es dediqués a la política perquè si ho hagués fet faria temps que estaria mort. Per a una persona com ell, que no s’amaga de dir la veritat i lluita contra les injustícies el millor que havia de fer és allunyar-se de la vida política.
Com a final de la seva dissertació a favor de la filosofia formula la sentència següent: “una vida sense investigació no és digna de ser viscuda”, que podem traduir com “una vida sense filosofia no mereix ser viscuda”.
Comentaris