Apologia de Sòcrates: la doble acusació.

Sòcrates - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sòcrates

 



Primera acusació: “Sòcrates és culpable perquè tafaneja les coses del cel i de sota la terra i fa semblar bo l’argument més feble i ensenyar tot això als altres”.

La primera acusació prové de “persones anònimes i sense rostre”, gent corrent que té una imatge confusa de Sòcrates, que el converteix simultàniament en científic i sofista. 

Hi ha casos anteriors de científics, com el d’Anaxàgores que afirmà que el sol i la lluna no eren déus sinó roques ardents, que davant la denúncia de determinats ciutadans ofesos per aquesta teoria va haver de marxar d’Atenes.

Pel que respecta a la segona part de l’acusació, en diferents moments Sòcrates intenta desmarcar-se dels sofistes quan afirma més d’un cop que no acceptava diners pels seus ensenyaments. Els sofistes eren intel·lectuals professionals que compartien els seus coneixements a canvi d’honoraris. Eren mestres de retòrica, ensenyaven als seus alumnes a fer servir l’art de la retòrica per utilitzar hàbilment les paraules en les assemblees i davant dels tribunals. Per a ells, l’important no era la veritat del que deien sinó els beneficis que en treien amb l’ús eficaç dels arguments. El fet que Sòcrates no va poder convèncer al tribunal de la seva innocència demostrà que no feia servir les argúcies retòriques que ensenyaven els sofistes.

Segona acusació: “Sòcrates és culpable de corrompre la joventut i de no creure en els déus de la Ciutat, sinó en altres divinitats noves” 

Els altres acusadors són identificables: Meletos, Ànitos i Licó.

 Sòcrates afirma que els joves que el segueixen de forma espontània, tenen molt temps lliure perquè són de famílies riques i experimenten certs plaers cruels quan examina la saviesa d’aquells que es creuen savis. De tal manera que alguns l’imiten i apliquen un examen similar a uns altres, que acaben per enfadar-se i culpabilitzant a Sòcrates pel que fan els seus alumnes.

Per fer front a l’acusació d’impietat, Sòcrates insisteix en què el que fa és perquè un déu li ho ha demanat. Per a ell, la pietat consisteix en fer cas al déu Apol·lo. 


Manel Villar


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Què volen els "teapartyers"?

Imatge
Los seguidores del Tea Party, por el contrario, son revolucionarios en esta época de aparente flacidez ideológica. Se sienten enajenados del poder, pues tradicionalmente había sido ocupado por su nación y por el sujeto histórico que ellos representan. Y ahora deben competir por el dinero, el puesto de trabajo, el estatus o la autoridad intelectual con seres antaño periféricos que solían quedar descalificados para la carrera antes de empezar. Nadie ha vulnerado sus derechos, pero al materializarse su extensión a toda la población, sienten que se les han arrebatado sus viejos privilegios, lo cual es rigurosamente cierto. La no discriminación y el reparto del poder acaban cristalizando en la presencia de un negro en la Casa Blanca, una boda gay o ese G-20 donde los brasileños opinan sobre la economía mundial. En ese momento, el varón blanco conservador de mediana edad se subleva. Si Ortega viviera, ¿no llamaría a este fenómeno "la rebelión de las élites"? Los teapartyers proc...
Més informació

Capital social i fonamentalisme.

Imatge
Els fonamentalistes egipcis estan reaccionant de manera especial davant la manca d´hospitalitat en les ciutats. Totes les ciutats són inhòspites i els seus antics residents sempre se senten contrariats pels nouvinguts, malgrat haver de dependre d´ells per a les tasques desagradables. Però si les ciutats atreuen i repel•lien alhora, si no ofereixen prous llocs de treball als immigrants, els desafavorits han d´ajudar-se a si mateixos. D´aquesta manera, entre els fonamentalistes podem trobar científics i estudiants de talent, així com analfabets i pobres que, de manera diversa, comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d´assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos. Si volen restablir els “valors familiars”, sol ser perquè les seves famílies no aconseguiren proporcionar-los seguretat o harmonia o el tipus d´ajut que solien donar en altres temps. Són nacionalistes radi...
Més informació