Apologia de Sòcrates: la perillositat de Sòcrates.

Compte amb les picades dels tàvecs, les mosques sigil·loses




A tots els que va interrogar, que s’autoconsideraven experts en les seves activitats, va trobar un excés de supèrbia perquè creien saber més del que realment sabien, cap va poder demostrar la seva competència responent de forma coherent a les preguntes de Sòcrates, per la qual cosa va arribar a la conclusió que només ell posseïa un determinat tipus de saviesa: el saber que era molt poc el que sabia.

Sòcrates desafiava als experts amb preguntes que li serveixen per descobrir les seves mancances.

La font de l’enemistat era la conseqüència d’haver interrogat a determinada gent que havien sortit malparats, els havia rebaixat a la categoria d’ignorants.

Si utilitzem la mateixa analogia que el mateix Sòcrates havia fet servir: la reacció d’aquests individus era la mateixa que tindria un cavall davant un tàvec molest, faria tot el possible per esclafar-lo. 


Manel Villar


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Què volen els "teapartyers"?

Imatge
Los seguidores del Tea Party, por el contrario, son revolucionarios en esta época de aparente flacidez ideológica. Se sienten enajenados del poder, pues tradicionalmente había sido ocupado por su nación y por el sujeto histórico que ellos representan. Y ahora deben competir por el dinero, el puesto de trabajo, el estatus o la autoridad intelectual con seres antaño periféricos que solían quedar descalificados para la carrera antes de empezar. Nadie ha vulnerado sus derechos, pero al materializarse su extensión a toda la población, sienten que se les han arrebatado sus viejos privilegios, lo cual es rigurosamente cierto. La no discriminación y el reparto del poder acaban cristalizando en la presencia de un negro en la Casa Blanca, una boda gay o ese G-20 donde los brasileños opinan sobre la economía mundial. En ese momento, el varón blanco conservador de mediana edad se subleva. Si Ortega viviera, ¿no llamaría a este fenómeno "la rebelión de las élites"? Los teapartyers proc...
Més informació

Capital social i fonamentalisme.

Imatge
Els fonamentalistes egipcis estan reaccionant de manera especial davant la manca d´hospitalitat en les ciutats. Totes les ciutats són inhòspites i els seus antics residents sempre se senten contrariats pels nouvinguts, malgrat haver de dependre d´ells per a les tasques desagradables. Però si les ciutats atreuen i repel•lien alhora, si no ofereixen prous llocs de treball als immigrants, els desafavorits han d´ajudar-se a si mateixos. D´aquesta manera, entre els fonamentalistes podem trobar científics i estudiants de talent, així com analfabets i pobres que, de manera diversa, comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d´assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos. Si volen restablir els “valors familiars”, sol ser perquè les seves famílies no aconseguiren proporcionar-los seguretat o harmonia o el tipus d´ajut que solien donar en altres temps. Són nacionalistes radi...
Més informació