Les raons de l'experiència per creure en una realitat externa (Descartes)

1) ... considerant les idees de totes aquests qualitats que es presentaven al meu pensament, que pròpiament eren les úniques que sentia de manera immediata, no era desenraonat creure que sentia coses completament diferents del meu pensament, a saber, els cossos d'on provenien aquestes idees. Perquè experimentava que se'm presentaven sense el meu consentiment, de manera que no podia sentir cap objecte, encara que volgués, si no es trobava present a l'òrgan d'algun dels meus sentits, i, si s'hi ho trobava, tampoc no podia, en cap cas, no sentir-lo. 

I com que les idees que rebia pels sentits eren molt més vives, òbvies i fins i tot, a la seva manera, distintes que les idees que fingir jo mateix en meditar o les que podia trobar impreses a la memòria, em sembalva que no podien provenir de l'esperit, de manera que calia que fossin causades per altres coses. I com que no tenia cap més coneixement d'aquestes coses que el coneixement que em proporcionaven les mateixes idees, l'esperit només podia pensar que eren semblants a les idees que causaven.

I com que també recordava que m'havia servit dels sentits abans de la raó i reconeixia que les idees que em formava per mi mateix no eren tan òbvies com les que rebia mitjançant els sentits i, fins i tot, que sovint aquelles eren compostes de parts d'aquestes, em convencia fàcilment que al meu esperit no hi havia cap idea que abans no hagués passat pels sentits. 

Tampoc no creia, sense raó, que aquest cos (el qual, per algun dret especial, anomenava meu) em pertanyia més pròpiament i estrictament que cap altre. Perquè efectivament mai me'n podia separar com de la resta de cossos sentia en ell i per ell totes les meves apetències i aficions, i, finalment, era a les seves parts -i no pas a les parts dels altres cossos que hi estaven separats- on notava les sensacions de plaer i dolor.

Descartes, Meditacions Metafísiques, VIena meditació

1ª raó: hi ha idees que se m'imposen sense que jo vulgui quan un objecte estava present davant dels meus sentits

2º raó: hi ha idees molt més vives que d'altres, les que eren producte de la meva fantasia o provenien de la meva memòria, per tant eren causades per altres coses diferents al meu esperit

3ª raó: aquestes dues raons anteriors ratificaven l'obvietat d'aquestes idees que jo no creava i em feien creure que en el meu esperit no hi podia haver cap idea que prèviament no hagués passat pels sentits (principi empirista)

4ª raó: tot allò que sentia perquè tenia un cos diferent als altres cossos del que no em podia separar i era el lloc on notava tot allò que m'afectava, tan negativament com positivament.