Innovació o màrqueting?



Fa uns dies l'empresa Tesla llançava el seu últim producte, una bateria domèstica capaç d'acumular prou energia solar, eòlica o elèctrica per proporcionar un subministrament estable a una família. Així, aquesta empresa nord-americana aconseguia aixecar una considerable polseguera ja que obria la porta a la possibilitat que qui vulgui s'independitzi del sistema elèctric general, que produeixi la seva pròpia electricitat i l'acumuli per gaudir d'una provisió estable, fins i tot en moments d'absència de sol, vent o subministrament elèctric.

La novetat de l'invent és en realitat limitada: les bateries d'energia ja existeixen (les utilitzem tots en els telèfons mòbils), però Tesla ha aconseguit reduir-ne el preu de manera considerable (encara que continuï estant fora de l'abast de la majoria) i l'ha presentat al món amb un disseny acurat i agradable. L'iPhone de les bateries d'energia.

Però la polseguera aixecada és comprensible. En un món en el qual semblem haver reduït la innovació tecnològica a la producció de trastets més o menys útils, de sobte apareix alguna cosa que pot arribar a canviar elements importants de les nostres societats, des del paper que tenen les empreses elèctriques fins a la dependència dels combustibles fòssils o l'energia nuclear, passant per generar nous paisatges de panells solars i molins eòlics.

Tesla és probablement un dels pocs gegants tecnològics que sembla tenir com a objectiu solucionar reptes socials reals (la transició energètica), en lloc de transitar l'abarrotat camí de la innovació orientada a esprémer el consumidor amb solucions per a problemes inexistents o colar-li la mateixa tecnologia una vegada i una altra amb dissenys lleugerament diferents. Els que us crèieu feliços gaudint de la vostra recent maternitat o paternitat mai us havíeu plantejat que és irresponsable no posar a la criatura un sensor de les seves constants vitals? Sort que algú ho ha pensat per vosaltres i us ha resolt aquest problema que no teníeu! Fa anys que celebreu que des que teniu telèfon mòbil ja no heu de portar rellotge? Espereu, que ara la indústria ha decidit maltractar les vostres retines i posar-vos la feina, la vida social i l'hora al canell. Si és cert que la innovació és el que passa quan algú aconsegueix solucionar un problema, el que ocupa les pàgines de tecnologia de molts diaris i el que ens colen té poc a veure amb la innovació i molt amb el màrqueting i el consumisme.

Així, en un escenari en el qual la tecnologia sembla no aspirar ni a solucionar problemes del primer món (els dels altres mons millor els deixem per a un capítol a part), Tesla ens permet fer això que genera la innovació veritable: somiar.

Però, pot la solució que proposa Tesla iniciar realment la transició energètica i clavar la punyalada definitiva al monopoli elèctric? Sembla que no. En primer lloc, per un motiu pràctic: el planeta no té reserves suficients dels materials que componen les bateries per a totes les llars del món. El model Tesla no és escalable i no podrà convertir-se en res més que una opció individual pels qui vulguin sentir-se en pau amb la mare Terra i puguin desemborsar els 3.000 dòlars que costa cada exemplar. Fi de la discussió. En segon lloc, perquè per optar per una solució generalitzada d'aquesta mena, encara que fos possible, abans hauríem de debatre si és desitjable que cadascú generi l'energia que utilitza: quins mecanismes de solidaritat i redistribució tenim pensats per assegurar que l'accés al sol o al vent no es converteixen en nous privilegis? I si la solució al model actual passa per l'autoconsum, qui i com finançarà les infraestructures comunes que continuarem necessitant?

Que la bateria de Tesla obri aquest debat és un regal necessari i urgent. Com també ho és l'aparició de noves solucions tecnològiques que vagin obrint camins fins ara impensables. Però al final, com en gran part del debat tecnològic actual, continuem tancats en una fantasia americana que passa del consumisme inútil a l'individualisme autocomplaent. I tot sense sortir del sector privat. La lluentor dels nous trastets sembla encegar-nos fins al punt de no abordar des d'una perspectiva social i multidisciplinària com poden interactuar els debats sobre el món que volem amb el desenvolupament tecnològic, de manera que renunciem a donar forma a la innovació i generem una dinàmica en la qual la tecnologia va donant forma a un futur que no sabem si desitgem. I quan ho sapiguem, és possible que els fets consumats s'emportin els consensos socials.

Amb la transició energètica, com amb tots els reptes als quals s'enfronten les nostres societats, tenim la possibilitat d'unir el millor coneixement científic amb la millor innovació tecnològica per aconseguir donar forma a les preguntes les respostes de les quals obriran les portes de futur.

Gemma Galdon Clavell, Energia: una de freda i una de calenta, El País, 09/05/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.

Nòmades.