La societat low cost.


La societat low cost va canviar la manera com moltes persones s'adscrivien a una determinada condició socioeconòmica. Fa només una generació, un creuer era una cosa associada al luxe. Ara forma part del turisme de masses, i fins i tot pot arribar a sortir més barat que unes vacances en terra ferma. El mateix podem dir dels mobles de disseny, posem per cas: fa ben poc eren una cosa que només es permetien les elits. Ikea i altres empreses, en canvi, generen la il·lusió d'un consum que ja no té res a veure amb els hàbits menestrals. Tot això és molt menys anecdòtic del que sembla. De fet, segons Gaggi i Narduzzi (La fine del ceto medio e la nascita della società low cost) han estat aquests nous hàbits de consum els que han alimentat la gran ficció que després s'acabaria traduint en la cèlebre bombolla immobiliària, i no a l'inrevés. La gent, en general, pren decisions en funció d'unes determinades expectatives que considera raonables. Vull dir, simplement, que no és gaire freqüent que una infermera es vulgui comprar un jetprivat o que un empleat de banca adquireixi un Picasso. Sí que van considerar raonable, però, demanar una voluminosa hipoteca sobre el 110% del preu taxat d'un habitatge que en dos o tres anys hauria duplicat el seu valor.

I, de fet, tot allò era raonable, si més no des de les expectatives generades per un consum que ja no estava lligat tant als ingressos reals de la gent com als baixos preus d'allò que encara es percebia com un luxe, malgrat que ja no ho era. La societat low cost permetia deixar de banda el sou de cadascú i centrar-se en els baixos preus dels bitllets d'avió o les "avantatjoses condicions de finançament" de qualsevol cosa. 

Ferran Sáez, La difícil perspectiva, Ara, 07/12/2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/dificil-perspectiva_0_604739549.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.