Defensar un model de vida (Amèrica primer).




El pastor evangèlic Samuel Rodríguez, president de la Conferència Nacional de Líders Cristians Hispans (NHCLC, en anglès), que s’encarrega de les relacions dels Trump amb les comunitats llatines, ho té clar: "Estem separant la política de la personalitat". Al president no li demanen la defensa d’una fe religiosa sinó d’un model de vida “com cal”.

En el passat imaginari de molts nord-americans, els homes blancs manaven al llit, les dones callaven, tots anaven els diumenges a l’església i els nens no es perdien l’escola dominical. Els forasters sabien quin era el seu lloc (els negres més que ningú!) i òbviament les empreses no es deslocalitzaven, es podien comprar cotxes grans i no hi havia problemes per anar a caçar, ni ecologistes emprenyadors. L’eslògan de Trump “Amèrica primer” significa per a qualsevol americà tradicional que el cristianisme blanc sigui culturalment dominant una altra vegada.

El cristianisme evangèlic ha trobat en Trump el seu home ―i és secundari que personalment sigui un cínic, del tot incapaç d’esmentar correctament un paràgraf bíblic. Fins i tot en la campanya electoral es va fer famosa una imatge quan en una visita a un temple d’Iowa li van oferir aigua beneïda i es va posar la mà a la cartera pensant-se que li demanaven una ofrena. Trump té èxit perquè es presenta com un nacionalista cristià i ell, com Putin i Modi, es consideren els més ferms defensors robustos de les seves respectives religions nacionals.

Ramon Alcoberro, Trump, religió i política, El temps 13/06/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"