Discurs Graduació 2n Batxillerat (versión extendida).
Albert Camus va guanyar el premi Nobel de Literatura l’any 1957. Poc després va adreçar una carta al seu mestre de secundària en la que, entre altres coses, li deia el següent: “sense vostè, sense la mà que va allargar al nen pobre que jo era, sense la seva ensenyança i el seu exemple, res de tot això hagués succeït”.
Camus era un pied-noir, un fill de treballadors pobres que havien emigrat a Argèlia a guanyar-se la vida, quan encara era colònia francesa. La seva família participava d'una doble pobresa: l'econòmica i la cultural. No va conèixer al seu pare, mort a la I Guerra Mundial, i la seva mare, d’origen menorquí, era analfabeta.
Podem destacar moltes coses de les seves aportacions a la filosofia, sobretot la seva reflexió sobre l’absurd de la vida i el suïcidi. Tanmateix, avui crec que val la pena destacar, més que la seva obra, la seva personalitat.
Un seguit de frases (em podem trobar moltíssimes) ens poden donar idea de com era el caràcter d’aquest filòsof que va morir a causa d’un accident de trànsit al 1960:
- Si la dreta tingués la veritat, jo seria de dretes
- Si existís un partit d’aquells que no estan segurs de tenir raó, aquest seria el meu
- Crec en la justícia, però crec més en la meva mare
- Va ser a Espanya, on la meva generació va aprendre que un pot tenir raó i alhora ser derrotat.
- Tot allò que sé li dec al futbol
Per què he escollit, em preguntareu, Camus per una nit com aquesta, una nit d’acomiadament? Perquè em suscita algunes preguntes que penso són necessàries plantejar en aquest precís moment. Potser les considereu arcaismes del segle passat. Plantejo només aquestes dues: L’educació està complint la seva funció de rescatar la gent d’un destí miserable? Quan passin alguns anys, qui de vosaltres estaria disposat a escriure una carta com aquesta?
Manel Villar
Discurs Graduació Segon Batxillerat
Curs 2018-2019
Comentaris