Els dos problemes del materialisme (Markus Gabriel).

 

1r problema del materialisme. Els materialistes suposen que els records o els productes de la imaginació són productes cerebrals i per tant materials, tot i que els objectes que un recorda o imagina no tenen perquè ser-ho. Però això és molt estrany. Com s’explica, per exemple, que els estats cerebrals siguin efectivament materials, quan es refereixen com imatges a objectes no materials? Com poden objectes materials basar-se en coses que no són materials? Si el materialista admet que els estats cerebrals es refereixen a alguna cosa que no és material, és que ja ha admès que hi ha alguna cosa que no és material, és a dir, tots els objectes no materials dels que poden tractar els estats cerebrals.

2n problema del materialisme. El materialista sosté que si la nostra imaginació s’ocupa d’objectes no materials, és perquè ens trobem en determinades condicions materials que tracten d’alguna cosa. D’això es dedueix que també el materialista es troba en un estat material particular quan pensa: “Només hi ha estats materials”. Ja sabem que alguns estats materials (tan estats materials como productes de la imaginació) es remeten a objectes no materials, qualsevol que sigui la manera en què ho fan. Com sap doncs el materialista que el seu pensament “Només hi ha estats materials” no és un producte de la imaginació? Com pot estar segur que els estats materials sobre els que pensa no són producte de la imaginació i sí realment materials?

Per assegurar això, el materialista podria procedir inductivament i experimentalment. Per això hauria d’investigar tots els objectes i tots els pensaments i demostrar que són materials. Això seria força costós i difícil de portar a terme per raons de temps. La quantitat de dades que hauria de recollir seria massa gran. Resulta doncs quasi impossible verificar l’afirmació que el pensament “Només existeixen estats materials” és verdadera comprovant que tots els objectes (i també tots els pensaments) són materials. Quines raons doncs té el materialista per afirmar que tots els objectes són estats materials? Si no ens pot convèncer d’això, no tenim cap raó per adherir-nos al materialisme.

Markus Gabriel, Por qué el mundo no existe, Ediciones Pasado & Presente, Barcelona 2016