Teogonia.


Abans de tot, només existia Caos -el Gran Buit, el Desordre Universal-. No hi havia distància ni posició que poguessin marcar on es trobava cada cosa; no havien aparegut la forma, els perfils i els volums, i la manca de relació no permetia ordenar el pensament ni estructurar les idees.

Perquè el món funcionés, i fos pensable i explicable, va ser necessària l´aparició de Cosmos, l´Ordre Universal de les coses. Cosmos va donar forma i sentit a tot, i després d´ell va sorgir Gea - La Terra- el Primer Element, que seria l´origen de les races divines. Gea era la Mare Universal, que sense la intervenció de cap principi masculí va engendrar Urà -el Cel Estrellat-, i les Muntanyes, i les Aigües Marines.

Després, Gea es va unir amb Urà per tenir fills i així va néixer la primera generació dels déus: els sis Titans i les sis Titànides; i els tres Cíclops d´un sol ull, que van ser els forjadors del llamp; i els terribles Hecatonquirs, els tres gegants de cent mans -això vol dir el seu nom- i cinquanta caps.

Hesíode, Teogonia, versió Tomeu Terrades en De la raça dels déus, de la raça dels homes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.

Nòmades.