La seducció de les paraules.



La paraula lepra està impregnada de connotacions que van més enllà del seu significat. En sentir-la de seguida se´ns apareixen la idea de la més absoluta marginació, la creença d´una malaltia incurable i contagiosa i la imatge cruel i espantosa d´uns membres que de mica en mica es van desprenent d´un cos deteriorat. La medicina, conscient dels efectes psicològics que tenen algunes paraules, ha optat per designar els mateixos símptomes amb una altra paraula, malaltia de Hansen, sense connotacions negatives.

Les paraules al llarg de la història incorporen elements emocionals vinculats amb els contextos en què sovint són emprades. Aquesta càrrega emocional que s´afegeix imperceptiblement al significat de les paraules és la base de la seva força oculta, que no ha passat desapercebuda als poetes, publicistes, polítics, advocats o venedors. Sense recances, aquests els professionals han explotat aquesta energia per posar-la al servei de les més diverses intencions: la seducció, la persuasió, la submissió, la manipulació o l´engany.

Fins aquí, només ens havíem preocupat d´una de les funcions del llenguatge: la seva capacitat de transmetre pensaments, però no podem oblidar que amb el llenguatge també podem influir en la voluntat de les persones.

El periodista Àlex Grijelmo afirma que “davant de determinades paraules, els mecanismes interns de l´ésser humà es posen en marxa amb estímuls físics que susciten sentiments d´acceptació o de rebuig” (La seducció de les paraules). Grijelmo compara els efectes d´algunes paraules a la dels perfums. L´olor del perfum activa la part més primitiva del cervell humà, desperta emocions originàries del temps dels nostres avantpassats caçadors, quan van aprendre a associar alguns olors, els agradables, a l´absència de perills, i d´altres, els desagradables, a situacions amenaçants. Hi ha paraules, insisteix Grijelmo, que actuen com els perfums: els seus sons impacten directament sobre el nostre inconscient, que sense l´oposició de la raó, troba un camí planer per apoderar-se d´una voluntat indefensa. Publicistes o directors de campanyes electorals centren el seu treball en la recerca de les paraules adequades per bloquejar la reflexió racional dels consumidors i dels votants als que van adreçades.

Els polítics i els economistes estan convençuts que les paraules són les coses, que canviant una paraula per una altra es pot canviar la realitat. Aquest és el fonament de l´anomenat llenguatge políticament correcte i la clau de l´èxit dels eufemismes. Per als polítics resulta molt més descansat canviar les paraules que canviar la realitat. Pensen acabar amb el racisme substituint la paraula moro per la de magrebí, millorar la situació d´un paralític dient-li que és un disminuït físic o fer acceptable la decisió de tancar empreses afirmant que del que es tracta és de modernitzar el teixit productiu del país.

Per prevenir l´embruix de les paraules, cal tenir en compte:

1. La força de les paraules rau en les connotacions subliminars que van acumulant al llarg de la història
2. No sempre les paraules serveixen per expressar el pensaments sinó més aviat per amagar-los
3. No s´ha de confondre les paraules amb les coses. Ens cal defensar la independència de les coses per tal d´alliberar-nos de l´arbitrarietat i dels prejudicis que hi ha darrera d´algunes expressions.

Manel Villar

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.