La celebració de
l'Any Darwin ara fa tres anys va deixar en evidència que tot allò que envolta
el científic anglès encara continua generant interès (i controvèrsia) en la
nostra societat. La premsa espanyola i internacional es va fer ressò
àmpliament del 200 aniversari del naixement de Charles Darwin, i va posar
l'èmfasi en la polèmica entre ciència i religió. Encara avui dia les teories
de Darwin continuen guanyant defensors i detractors, i les implicacions religioses
del seu treball són un dels aspectes més atacats. Prova d'això és la
implantació del creacionisme en algunes comunitats dels EUA, una tendència de
la qual Europa tampoc no queda al marge, tot i que en molt menor mesura.
No obstant això,
durant el 2009 la premsa es va mostrar bastant unànime quant a la importància
de Darwin i de les seues teories per al progrés científic, però el
creacionisme va estar present en la majoria d'informacions per dibuixar el
context del bicentenari. De fet, les poques crítiques a la figura de Darwin
van venir precisament des de l'òptica religiosa, i van tenir cabuda –tot i
que de manera minoritària– en alguns mitjans conservadors espanyols, com El
Mundo o Abc.
Però a banda de les
notícies, reportatges i columnes d'opinió sobre el científic, hi va haver un
espai on la figura de Darwin va ocupar també un lloc privilegiat: les
vinyetes d'humor. La figura de Darwin s'ha convertit en aquests dos-cents
anys en una icona de la ciència fàcilment identificable pel públic general, i
aquest fet va facilitar que es fera present en l'humor gràfic. Una relació,
la de Darwin i la teoria de l'evolució amb les vinyetes, que no és nova. Ja
des de la publicació de L'origen de les espècies, els humoristes i
il·lustradors van trobar en el científic i la seua teoria un filó per als
seus treballs. La polèmica amb la religió i la idea de l'evolució des dels
primats van ser unes de les claus, però la nova teoria de Darwin també es va
utilitzar, i es continua utilitzant, com a analogia per criticar altres
aspectes de la societat.
|
Les característiques que
defineixen les vinyetes gràfiques les converteixen en un mitjà excel·lent per
a realitzar anàlisis crítiques de la realitat, amb humor i sàtira. A més, el
seu pes bàsicament visual fa que els missatges arriben fàcilment al lector i
li susciten un somriure de manera espontània, si la idea del vinyetista
arriba a connectar. La ciència no escapa a aquestes vinyetes, provocant a més
un xoc entre la racionalitat de la ciència i el coneixement, d'una banda, i
les situacions absurdes o xocants que proposen els dibuixants, de l'altra.
De les
revistes satÍriques a la publicitat
Quan el 1859 es va
publicar la primera edició de L'origen de les espècies, la premsa va
reflectir de seguida la polèmica que es va obrir entre ciència i religió.
Segons les religions majoritàries, Déu havia creat el món i tots els éssers
que l'habiten tal i com els coneixem ara. La teoria de l'evolució de Darwin
feia tremolar els pilars mateixos d'aquesta concepció religiosa del
món.
Un altre dels
aspectes que més va sobtar la societat de l'època va ser la suposada
ascendència comuna amb els simis. Prompte Darwin va començar a aparèixer
caricaturitzat com un simi en la premsa satírica de l'època, com Hornet
Magazine, La petite lune o The Punch. En pocs anys, aquestes
caricatures esdevindrien molt populars i fins i tot es van aprofitar amb
propòsits comercials i publicitaris. El cas més conegut és potser el del
licor Anís del Mono, que, pels volts de 1870, va incloure en l'etiqueta una
imatge del pare de la teoria de l'evolució caricaturitzat com un simi que
porta a la mà el lema: «És el millor, la ciència ho va dir i no mentisc.»
|
No va ser l'única a
emprar els simis com a reclam, la marca de sabates Frank Miller o el liniment
per a la gola Merchant's també van aprofitar l'impacte social de les teories
de Darwin. De fet, Merchant'sfeia referència directa al científic i promocionava
el seu oli per a la gola amb un simi que deia ser l'avi de Darwin: «Si sóc
l'avi de Darwin es dedueix, ¿no ho veus?, que allò que és bo per a l'home i
la bèstia és doblement bo per a mi.» Darwin havia passat a formar
part de l'imaginari col·lectiu.
La premsa
espanyola, per la seua banda, no es va quedar tampoc al marge del debat.
Així, a mitjan segle xix trobem
revistes culturals com La Abeja, que es posicionen obertament a favor
de la teoria de l'evolució. En l'altra banda, publicacions com El Museo Universal
opten per ridiculitzar les idees de Darwin amb articles i vinyetes
satíriques. En aquest sentit, al juny de 1863, la revista va publicar una
vinyeta titulada Origen de ciertas especies animales, on un home que
pot ser Herbet Spencer o el mateix Charles Darwin evoluciona fins
convertir-se en un ase.
EvolucIÓ, religiÓ i creacionisme
Un segle i mig
després de la publicació de L'origen de les espècies, Darwin continua
despertant el mateix interès en els mitjans i en els dibuixants. Al llarg de
l'any 2009, diaris com The Times o The New York Times, El
País, El Mundo o La Razón van publicar vinyetes basades en el
científic anglès i en les diferents controvèrsies que suscita.
El tema més tractat
pels dibuixants va ser el debat entre evolució i creacionisme. Així, figures
com Adam i Eva, Déu i personatges religiosos van compartir vinyetes amb
Darwin i científics per mostrar principalment una visió crítica de la
ingerència de la religió en les qüestions científiques. De fet, Creació o
evolució? va ser el títol de la III Mostra d'Humor Gràfic (2009),
organitzada per la Unió de Periodistes Valencians i la federació de
dibuixants d'humor FECO Espanya, i que va reunir 223 participants de 44 països
diferents que tractaren amb humor la polèmica entre ciència i religió.
En la premsa
espanyola, Manel Fontdevila i Ferreres, a Público, i Forges, a El
País, s'ocuparien d'aquest tema en les seues vinyetes, contraposant la
lògica científica als dogmes religiosos. En l'àmbit internacional,
vinyetistes com Zapiro, en The Times, Rainer Hert, en la revista Eulensipiegel,
i Nicolas Vadot en Le Vif/L'Express, també van reflectir la
confrontació de la religió a la teoria de l'evolució. En molts casos, els
vinyetistes anaven més enllà i criticaven les reticències de la religió als
avenços científics.
Però en contrast
amb aquesta visió crítica de la religió, els diaris conservadors o més
pròxims a l'Església catòlica van optar per mantenir-se al marge d'aquest debat
en les seues tires d'humor gràfic. No mencionaven la polèmica entre ciència i
religió, però sí que mostraven una actitud prudent davant la teoria de
l'evolució, potser fins i tot rebaixant-ne la importància. Així, per exemple,
el dibuixant Mingote presentava en el diari Abc un simi que
proclamava: «És impossible que aquesta espècie descendesca de la nostra. No
es pot degenerar tant!» Un punt de vista irònic sobre l'evolució, compartit
amb vinyetistes de La Razón i d'El Mundo, que mostraven els
humans com a menys evolucionats que el simi, reduint a l'absurd la teoria i
suggerint en conseqüència que l'home no descendeix del simi.
La teoria de
l'evolució va estar molt present en les vinyetes publicades durant el
bicentenari de Darwin, i hi trobem en moltes ocasions la idea de l'adaptació
de les espècies per a sobreviure i de l'evolució com a progrés. Així, Romeu,
a El País, presentava dos personatges comentant l'aniversari de
Darwin: «200 anys de Darwin, 150 de L'origen de les espècies, i la
raça humana ho celebra deixant de prosperar.» El Roto, per la seua banda,
preferia posar l'accent en la crítica a l'arrogància dels poderosos dibuixant
un tiranosaure que exclamava: «Un expert m'ha dit que només els més grans
sobreviurem.»
|
Darwin, el cientÍfic
La imatge de Darwin
s'ha convertit en una de les figures més carismàtiques de la ciència. Pocs
científics gaudeixen de tanta popularitat, comparable potser a la d'Albert
Einstein. Tots dos comparteixen haver tingut un gran impacte en la societat
de l'època, més enllà de les seues aportacions a l'avenç científic. Si els
cabells del científic alemany s'han convertit en el seu atribut principal, en
el cas de Darwin és la barba la que es converteix en l'element icònic de la
seua figura i el fa fàcil de reconèixer per al públic.
El naturalista
anglès destaca en les vinyetes pel seu posat serè i reflexiu. Darwin és vist
com un gran científic i un gran intel·lectual, i dibuixants com Forges faran
d'aquesta imatge un recurs per posar sota la lupa molts dels defectes o
excessos de la nostra societat. Així, veurem un Darwin sorprès o pensatiu
davant la crueltat de la festa dels bous, el creacionisme, les eleccions
europees o el sistema legal europeu. Forges, en aquest sentit, transforma
Darwin en una figura racional i de gran altura moral per la seua talla
intel·lectual i li ret homenatge al llarg d'una sèrie de vinyetes publicada en
El País.
La figura de Darwin
és sovint acompanyada d'altres elements, com el plàtan, fàcil d'identificar
amb els simis. Un element del qual es va servir el dibuixant Manuel Sánchez
Nerja per mostrar una analogia entre Darwin i el plàtan, i Newton i la poma.
Un altre cas de científic icònic, no tant per la seua figura sinó per
l'element que l'acompanya.
Tot i trobar l'element del
plàtan present en altres vinyetes, és la figura del simi la més utilitzada
per caricaturitzar o acompanyar Darwin, un recurs que ja es va utilitzar a
mitjan segle xix, com hem vist.
Així, trobem vinyetes on Déu és representat com un gran simi, o el mateix
Darwin és dibuixat amb trets simiescs. Alguns, com Carcayú (Borja Prieto
Coscollà), duen la ironia i l'humor a l'extrem, i dibuixen un Darwin
casant-se per l'església amb un simi vestit de núvia davant un rector
sorprès.
Icona
de la biologia moderna
La publicació d'un
gran nombre de vinyetes d'humor, unida a la cobertura informativa que la
premsa va fer de l'Any Darwin, ens mostra que la figura del científic
continua tenint rellevància dins de la nostra societat. De la mateixa manera
que els vinyetistes van reflectir la polèmica en el segle xix, els periòdics actuals també han
recollit la importància de la figura de Darwin cent cinquanta anys després.
|
No obstant això, hi
ha una diferència entre les vinyetes publicades el 1800 i ara. Si en aquell
moment, la figura de Darwin i la seua teoria eren ridiculitzades, en
l'actualitat sembla haver-hi un consens respecte a la importància científica
de la seua figura. Les vinyetes ens mostren un Darwin com a emblema del
progrés i de la ciència, en molts casos erigit com a model. Així, la
iconografia darwinista és també utilitzada per atacar líders polítics,
generalment conservadors, com George W. Bush o José María Aznar.
Les vinyetes que
reflectien la polèmica entre creacionisme i teoria de l'evolució ho van fer
clarament des d'una òptica crítica amb els dogmes religiosos, donant validesa
i vigència a les idees de Darwin. Un conflicte entre ciència i religió que la
premsa progressista va mostrar més obertament, mentre que els diaris
conservadors van preferir no entrar en aquesta polèmica i mostrar una actitud
més distant amb la teoria de l'evolució, però sense qüestionar-la obertament.
Siga com siga, sens
dubte Darwin s'ha convertit en la icona de la biologia moderna, i les
celebracions de 2009 van contribuir a incrementar aquesta percepció en
l'opinió pública. Tot i això, la seua figura encara continua generant
controvèrsia, però les seues idees, a diferència de fa cent cinquanta anys,
semblen ja definitivament acceptades per la gran majoria de la societat
espanyola.
Bibliografia
Barberà, Ó. et al., 2009.
«Darwin als quioscos. La faula del goril·la i el
cavall marí». Mètode, 60: 86-94.
Browne, J., 2001. «Darwin in
Caricature: A Study in the Popularisation and Dissemination of Evolution». Proceedings
of the American Philosophical Society, 145(4): 496-509.
Díez, E. et al., 2009.
«Darwin in the Press: What the Spanish Dailies Said About the 200th
Anniversary of Charles Darwin's Birth». Contributions to Science,
5(2): 193-198.
Domínguez, M. i A. Mateu, 2012.
«Spanish Darwinian Iconography: Darwin and Evolutionism Portrayed in Spanish
Press Cartoons». Public Understanding of Science. Prepublicat 17 maig
de 2012. DOI: 10.1177/0963662512442050.
Gomis, A. i J. Josa, 2002. «Iconografía
Darwiniana en España». In Puig-Samper, M. A. et al. (eds.). Evolucionismo
y cultura: Darwinismo en Europa e Iberoamérica. Junta de Extremadura,
Universidad Nacional Autónoma de México, Ediciones Doce Calles. Madrid.
Martí Domínguez. Professor titular de Periodisme i director de Mètode, Universitat de
València.
Anna Mateu. Cap de redacció de Mètode, Universitat de València.
© Mètode 74, Estiu 2012.
Martí Domínguez i Anna Mateu, La caricatura de Darwin, Mètode 74, Estiu 2012
|
Comentaris