voluntat de poder



Segons Nietzsche els valors de la vida, si no ens són donats per Déu, haurien de ser creats per l´home. La idea de la creativitat és quelcom central en Nietzsche, però, ¿com entendre-la alhora? Aquí, una possibilitat és l´art. Por sonar molt convincent que l´art és allò que dóna sentit a la vida. I Nietzsche va creure que també els valors morals, si ja no són donats per la religió, han de ser entesos com tenint el seu fonament en allò estètic, Tanmateix, això mateix necessitava alguna base fonamental. ¿Com hem de definir la voluntat humana, es preguntava Nietzsche, si s´ha d´entendre com estant en la base tant de la moral com de l´art? Finalment, la seva resposta fou: l´ésser de l´home –i no només de l´home, sinó de tot ésser viu- s´ha d´entendre com a voluntat de poder. Amb aquest concepte –voluntat de poder- Nietzsche va creure poder respondre totes les preguntes que havien quedat obertes. D´una banda, va creure poder interpretar tot art com a expressió de potencia; d´altra banda, ja havia intentat mostrar en diferents aforismes que l´egoisme és la motivació bàsica de moltes activitats humanes on ningú no ho sospitaria i, en particular, de les actituds morals. Així, Nietzsche va arribar a pensar que en el concepte de voluntat de poder havia trobat l´essència de l´egoisme. Tercer, i això era per a ell l´aspecte central, la idea de voluntat de poder podía complir amb la condició de transcendència dins l´immanència. La voluntat de poder podia entendre´s com una font d´acció que per si mateixa pressiona cap a un més enllà i que això és el que dóna sentit a la vida. Finalment, en quart lloc, Nietzsche pensava que en aquest concepte hauria trobat l´estructura que no sols és bàsica per a l´home, sinó per a tot ésser viu i fins i tot per a tot ésser natural.

Ernst Tugendhat, Nietzsche y la antropología filosófica: el problema de la trascendencia inmanente. Problemas. Lenguaje, moral y trascendencia, Editorial Gedisa, Barna 2002
https://sites.google.com/site/cavernicoles/ressentiment

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.