Filosofia i canapès.

Ja han passat uns quants dies des que es va organitzar una festa dedicada a la filosofia. Una festa promoguda pels centres cívics de Barcelona a la que nosaltres ens vam adherir. Quan dic “nosaltres” em refereixo al Dani Inglada, l´Oriol Leira i qui signa l´article. Dintre de les nostres possibilitats vam convidar al màxim de gent possible, sobretot entre persones conegudes i altres que professionalment podia estar vinculada. A tots aquest es van afegir alguns altres, entre ells un senyor de Viladecans que per allà passava molt canyero una senyora jubilada molt simpàtica. Mal comptades, podríem arribar a unes trenta persones en la sala que el Centre Cívic Les Cotxeres de Sants ens va proporcionar.

Quan parles de filosofia i festa la major part de la gent no ho acaba d´entendre. “Festa”, “Filosofia”, semblen paraules antitètiques. Així de cop qui se n´aniria de festa amb un filòsof que filosofi? Tanmateix, una de les obres claus de la filosofia va tenir lloc en el context d´una festa; em refereixo al Banquet de Plató. És clar, si els grecs fins i tot eren capaços de presentar una teoria científica em forma de poema, per què no podien muntar una festa amb l´excusa de parlar de qüestions filosòfiques? Això avui en dia en què domina l´especialisme costa força d´entendre. Fins i tot a molts del mateix gremi.

És veritat que tampoc nosaltres no  vam fer res per canviar l´estereotip. Ni un canapè, ni una bandereta, ni tan sols una orquestra que amenitzés la vetllada. Som massa seriosos. Allà amb els nostres guions i els nostres powers points, quina marxa... i el tema? Transcendental: les causes de la crisi de la democràcia.

Espero que la propera vegada poguéssim assumir l´esperit dels grecs, dels clàssics: que la filosofia i la festa no són coses contradictòries i que la gent que ens vulgui tornar a veure pensi que això es pot fer, que no es trobarà persones amb cara de pena. Espero que no sigui l´últim cop que s´organitza unes jornades com aquestes. Prometo que si depèn de mi l´any proper com a minim hi haurà canapès.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"