trascendència immanent

Molts de nosaltres no creiem que vam ser creats per Déu i que Déu ens hagi vinculat amb alguna cosa transcendent, amb una religió divina i extramundana. Som una espècie animal, això no vol dir que no hi hagi res que ens distingeixi dels altres animals, sinó que el tret distintiu s'ha d'entendre d'una manera natural. Hi ha d'haver sorgit de la mateixa manera que totes les altres característiques biològiques per mitjà de l'evolució. Aquesta postura es diu naturalisme.

Un dels filòsofs més importants entre els que han proposat una manera de veure naturalista i criticat el transcendentalisme ha estat Nietzsche. Segons Nietzsche, ja no tenim bones raons ni bons motius per creure en Déu. Hi ha un famós aforisme a La Gaia Ciència -el ∫125 -, en què Nietzsche designa aquest fet com la mort de Déu. Segons ell, sense Déu també la moral tradicional perd el seu fonament. Un pensament que distingeix Nietzsche d'altres naturalistes és que va prendre molt seriosament el tret humà del transcendir cap a alguna cosa. El que distingeix l'home d'altres animals és que la seva voluntat va més enllà: per a la voluntat humana sembla necessari que s'entengui tot voler a la llum d'un sentit de la vida. El sentit de la vida consistia abans precisament en la relació amb el transcendent, amb Déu. I Nietzsche manté que si ja no podem tenir aquesta creença, la nostra voluntat cau en un buit, en el no res. Cito: "Abans que no voler res, la voluntat vol el no-res". Nietzsche anomenà això nihilisme. Aquí el concepte del transcendir humà, de l'anar més enllà pateix un canvi. El concepte bàsic és ara el fet d'estar dirigit a un sentit i que aquest sentit consisteixi en una cosa suprasensible és només un contingut entre d'altres. Nietzsche estava convençut que l'home necessita per viure d'un sentit de la vida i per això va entendre la seva tasca com una transvaloració dels valors, segons la qual els homes trobarien el sentit de la vida en la vida mateixa. En comptes d'obeir a valors donats, a valors suprasensibles, l'home crearia els seus propis valors. Això significa que la transcendència amb vista a un sentit es traslladaria a l'interior de l'ésser humà mateix. Es podria parlar, doncs, d'una transcendència immanent, és a dir, d'un anar més enllà que precisament no seria un anar més enllà sobrenatural, sinó un anar més enllà dins de l'ésser de l'home.

Ernst Tugendhat, Nietzsche y la antropología filosófica: el problema de la trascendencia inmanente. Problemas. Lenguaje, moral y trascendencia, Editorial Gedisa, Barna 2002
https://sites.google.com/site/cavernicoles/ressentiment

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"