Les emocions com els caramels.

Les nostres emocions existeixen perquè acompleixen i, sobretot, perquè acompliren funcions adaptatives en els entorns en els que s´han desenvolupat la major part de la vida de l´espècie, entorns en general molt allunyats d´aquells pels que transitem en el present. Algunes d´aquestes emocions que avui ens disgusten s´asentaren en el nostre cablejat mental pels seu profit en altre temps; eren interessants atesa la nostra condició de caçadors recol·lectors (per això som agressius), per assegurar la nostra particular herència genètica (per això som gelosos) o per prevenir-nos davant altres grups quan hi ha pocs recursos (per això som racistes). Ara bé, la seva persistència, indiscutible, no impedeix que condemnem i castiguem els comportaments violents o sexistes desencadenats per elles.Ens succeeix el mateix amb la nostra disposició envers els aliments dolços, amb alt contingut energètic, de molt interès en els entorns naturals en els que ha tingut lloc la vida de la nostra espècie, amb pocs recursos: avui, en la societat de l´abundància, valorem aquesta disposició, atenent a la nostra salut, la jutgem inconvenient i evitem atendre les seves demandes.

Félix Ovejero, Emociones razonables, Claves de razón práctica, nº 203, junio 2010
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/intelligncia-emocional

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"