El Diàleg Socràtic 2.

Cada Diàleg Socràtic se centra en un problema fonamental. Afegim alguns exemples de temes apropiats per a la investigació:
- què és verdaderament important en la vida?
- què podem saber?
- què és la dignitat humana?
- hi ha alguns drets humans que siguin fonamentals?
- quin és el significat de la mort per als vius?
- què és l´amor interpersonal?
- què entenem per "educació"?
- què significa "cuidar dels altres" (en un hospital)

(...) (el diàleg) és un moviment d´allò particular a allò general. A diferència d´una declaració general o d´un principi, el diàleg comença amb un exemple concret i es mou cap a una proposició general que constantment es contrasta amb l´exemple. Això s´anomena "abstracció regressiva". La seva estructura lògica és tal com segueix:
Pas 1: S´ofereix un exemple en què professor i alumne es tracten mútuament amb dignitat.
Pas 2: La investigació de l´exemple ens revela que el professor va respondre la necessitat de l´alumne de ser tractat com un igual.
Conclusió: La dignitat humana és la necessitat de ser considerat com un igual.

Aquesta conclusió es deriva de la investigació mitjançant un procés d´abstracció que va des de la concreció de l´exemple fins al desvelament dels pressupòsits sobre la dignitat que estan continguts en ell. A aquest procés de l´anomena regressiu perquè el grup treballa cap a enrere, és a dir, des de l´exemple concret fins a la resposta general que respon a la pregunta inicial.

Que aquest procés posseeix una estructura lògica vàlida pot veure´s quan un se n´adona que aquest adopta la forma d´un sil·logisme invertit. Si reagrupem els passos de la discussió, trobem que l´estructura lògica es pot convertir en el següent sil·logisme tradicional:
Premissa major: La dignitat humana és la necessitat de ser considerat com un igual.
Premissa menor: S´ofereix un exemple en què professor i alumne es tracten mútuament amb dignitat.
Conclusió: En l´exemple, el professor tractà (o hauria d´haver tractat) a l´estudiant com un igual.

Amb aquesta reconstrucció veiem que la resposta general a la pregunta inicial funciona com una premissa major amagada, mentre que l´exemple es troba en la premissa menor. D´això se segueix que l´exemple hauria de contenir el tractament de l´altre com un igual. La premissa major contempla el sentit tàcit del que és la dignitat humana en general, mentre que l´exemple l´aplica a una situació particular. (...)

Tanmateix, no hem de pensar que s´ha de derivar la conclusió obligatòriament de tots els exemples. D´haver escollit el grup un exemple diferent, podria haver conclòs que la dignitat consisteix en una forma de decor inalienable que no pot destruir la humiliació, l´insult o la decadència. En aquest sentit, el Diàleg Socràtic, respecte a la particularitat dels exemples de la vida real, genera un tipus de respostes a les preguntes generals que té una validesa específica per a aquells exemples. Tal vegada això reflecteix el fet que els nostres conceptes generals més profunds estan lluny de ser unívocs.

Stan van Hooft, El Diálogo Socrático como razonamiento colegiado, Diálogo Filosófico, Mayo/Agosto 2010, nº 77


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.