L´assetjament liberal a la democràcia.


El supòsit de partida del model liberal és que l´exercici de la democràcia, per si mateix, produeix certs resultats patològics. D´acord amb susdit supòsit, les eleccions i la presa col·lectiva de decisions no garanteixen que es realitzi el millor curs d´acció per a la societat en el seu conjunt. De fet, argumenta el liberal, ni tan sols pot assegurar-se que en la democràcia les decisions s´adoptin segons les preferències dels ciutadans. Les regles que s´empren per recollir i agregar les preferències individuals són arbitràries i manipulables en tots els casos, pel que el veredicte de les urnes té un component d´indeterminació o ambigüitat que ensorra qualsevol intent de connectar les decisions col·lectives amb les opinions dels ciutadans. A més, el govern del poble no protegeix les minories, el destí de les quals queda en mans dels desitjos de la majoria. Per totes aquestes raons, conclou el liberal, convé instaurar algunes barreres que evitin els mals, que d´altra forma, la democràcia acabaria generant. (..)
... l´assetjament liberal a la democràcia s´ha traduït en la multiplicació incontrolada d´instàncies independents del control electoral, allò que de vegades s´anomena institucions contramajoritàries, com bancs centrals, organitzacions supranacionals o agències reguladores. Així mateix, els jutges han ampliat el seu poder de decisió en molts països, intervenint obertament en disputes polítiques partidàries. Es considera que allunyant el poder decisori del poble o dels seus representants poden assolir-se resultats que, suposadament, la democràcia per si mateixa mai no aconseguiria. (...) La tendència dominant consisteix a responsabilitzar els elements democràtics, i no els liberals, de la incapacitat dels nostres sistemes polítics per fer front els desafiaments que es plantegen en les societats actuals.

Ignacio Sánchez-Cuenca, Igualdad y autogobierno, Claves de razón práctica, nº 200, marzo 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.