L´assetjament liberal a la democràcia.


El supòsit de partida del model liberal és que l´exercici de la democràcia, per si mateix, produeix certs resultats patològics. D´acord amb susdit supòsit, les eleccions i la presa col·lectiva de decisions no garanteixen que es realitzi el millor curs d´acció per a la societat en el seu conjunt. De fet, argumenta el liberal, ni tan sols pot assegurar-se que en la democràcia les decisions s´adoptin segons les preferències dels ciutadans. Les regles que s´empren per recollir i agregar les preferències individuals són arbitràries i manipulables en tots els casos, pel que el veredicte de les urnes té un component d´indeterminació o ambigüitat que ensorra qualsevol intent de connectar les decisions col·lectives amb les opinions dels ciutadans. A més, el govern del poble no protegeix les minories, el destí de les quals queda en mans dels desitjos de la majoria. Per totes aquestes raons, conclou el liberal, convé instaurar algunes barreres que evitin els mals, que d´altra forma, la democràcia acabaria generant. (..)
... l´assetjament liberal a la democràcia s´ha traduït en la multiplicació incontrolada d´instàncies independents del control electoral, allò que de vegades s´anomena institucions contramajoritàries, com bancs centrals, organitzacions supranacionals o agències reguladores. Així mateix, els jutges han ampliat el seu poder de decisió en molts països, intervenint obertament en disputes polítiques partidàries. Es considera que allunyant el poder decisori del poble o dels seus representants poden assolir-se resultats que, suposadament, la democràcia per si mateixa mai no aconseguiria. (...) La tendència dominant consisteix a responsabilitzar els elements democràtics, i no els liberals, de la incapacitat dels nostres sistemes polítics per fer front els desafiaments que es plantegen en les societats actuals.

Ignacio Sánchez-Cuenca, Igualdad y autogobierno, Claves de razón práctica, nº 200, marzo 2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació