Morir de gust


Sempre que parlem de vida de seguida ens sentim obligats a parlar del seu oposat, la mort. Sobre aquesta qüestió la biòloga Lynn Margulis ha desenvolupat una interessant teoria que relaciona la mort amb el sexe. El sexe és una forma de reproducció que consisteix en la mescla o unió de gens procedents de més d´una font. Per a les formes més simples de la vida, els bacteris, la forma de reproducció més utilitzada és l´asexuada, per fragmentació. Aquest tipus de reproducció sense sexe ha estat la dominant durant els primers 2.000 milions d´anys de vida a la Terra. De fet, els bacteris si no hi ha cap accident i se´ls subministra prou aliment i espai són potencialment immortals. Després de la divisió monocel•lular, la cèl•lula progenitora no ha mort, només s´ha dividit. Les cèl•lules resultants són idèntiques a l´originària. La reproducció sense sexe dóna lloc a poblacions de clons.

El sexe aparegué fa menys de mil milions d´anys. En les espècies amb sexe, llevat casos excepcionals, no hi ha individus iguals. Però la diferència mai no és tan gran com per constituir una espècie diferent. El que s´aconsegueix amb la reproducció sexual és que les identitats es perpetuen amb la màxima diversitat. Amb el sexe s´aconsegueix una identitat individual sense perdre els vincles amb la identitat col•lectiva que constitueix l´espècie. Tanmateix, aquesta individualitat té un preu, la mort programada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"