Humanització incompleta


Hi ha qui opina que encara no som prou humans. Eudald Carbonell i Robert Sala, en el seu llibre Encara no som humans, defensen la tesi que el procés d´humanització no es pot dir que s´hagi acabat, que existeixen molts aspectes en el nostre comportament que fan difícil de creure que els individus humans hagin assolit del tot la consideració d´ humans pròpiament dits. Això és degut a què encara perduren un seguit de vestigis del nostre passat primat. La necessitat d´establir i controlar les fronteres, l´afany de conservar i justificar les jerarquies socials, els comportaments agressius l´ésser humà els comparteix amb els seus parents evolutius més pròxims: els ximpanzés i els goril•les.
Molt arrelades estan les creences que la guerra és una activitat exclusivament humana o que els humans agredim pel sol plaer d´agredir o de fer mal. Tanmateix, els últims estudis dels primatòlegs, sobretot els de Jane Godall, demostren que els ximpanzés provoquen guerres que acaben en l´extermini absolut del grup derrotat. Al llarg del procés evolutiu els humans han conservat intactes un seguit d´inèrcies de la nostra condició de primats que han persistit i fins i tot fomentat en el fons de les seves estructures socials i culturals. És obvi que si afegim la tecnologia al nostre comportament animal els resultats són els genocidis cruels que acostumen a acompanyar a tots els nostres conflictes bèl•lics.
Aquests dos autors aporten arguments per tal de treure responsabilitat a la tecnologia de les catàstrofes humanes. El problema no rau en la tecnologia perquè és negativa per naturalesa sinó en el seu ús, quan es posa al servei de la nostra animalitat inconscient. Afirmen que bona part de l´èxit evolutiu de la nostra espècie es deu a la tecnologia. Fou gràcies a ella que la humanitat va poder alliberar-se de la selecció natural i diferenciar-se poc a poc dels seus parents primats. Malgrat tot, com altres organitzacions humanes no s´ha pogut desempallegar del tot dels hàbits primats. No tothom, per exemple, es beneficia dels avenços tècnics i sembla que en molts casos existeix una voluntat per part de determinats grups perquè només se´en beneficiï una minoria. Els autors confien donar un gir a la manera animal d´entendre la tecnologia per fer-la més humana i posar-la així al servei de la humanització. Contra les opinions favorables a les restriccions i fins i tot l´eliminació de la tecnologia, consideren que és l´actitud contrària la que farà possible una millora del benestar col•lectiu: màxima socialització i accessibilitat de la tecnologia. La història demostra que moltes descobertes (el foc, l´agricultura, determinades normes higièniques), nascudes en els seus inicis per satisfer les necessitats de les elits, quan s´han escampat a tothom el resultat ha estat beneficiós per a la situació de la humanitat sencera. Actualment demanen la socialització urgent dels coneixements i les pràctiques associades a l´enginyeria genètica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.