A propòsit de la diada mediambiental

Últimament i sense temps per acabar de pair-ho, els mitjans de comunicació han sacsejat amb un seguit de notícies encadenades la nostra existència tranquil•la i rutinària. Ens crèiem immunes a qualsevol contingència i de sobte un reguitzell d´amenaces qüestionen la nostra presumpta seguretat. Vaques boges, febre aftosa, urani empobrit, accidents aeris, accidents ferroviaris, virus informàtics, Pla Hidrològic Nacional, grip nova ... Ja no es tracta de profecies apocalíptiques que els fets després desmenteixen (com en el cas de l´efecte 2000), sinó d ´experiències que es respiren a tot arreu. Tot plegat ens obliga a preguntar-nos quin és el peatge que s´ha de pagar per viure en una societat tecnològicament avançada. Si alguna imatge de l´inconscient col•lectiu pot il•lustrar el signe dels nostres temps, seria la de la metàfora fàustica de l´aprenent de bruixot a qui l´esclaten a la cara, una a una, les conseqüències de cadascun dels seus encanteris atrevits.
Tot i l´inquietant de la imatge que acabem d´esbossar, la intenció que ha de dirigir una educació mediambiental no és la de recolzar l´estereotip negatiu i alarmista del fet tecnològic, sinó més aviat, d´una banda, promoure una actitud prudent i reflexiva i, d´altra, oferir arguments que trenquin aquest fatalisme modern, que cada dia consoliden les notícies d´esdeveniments catastròfics, segons el qual el nostre destí i el de les generacions futures és i serà viure amb la por a les amenaces que el propi ésser humà ha creat.
La necessitat d´una moral carregada de valors mediambientals és del tot necessària quan bona part dels riscos tecnològics actuals semblen escapar-se del control i de la comprensió humanes. L´educació mediambiental ha de ser conscient que una moral que incorpora aquests valors inevitablement ha de col•lisionar amb alguns valors d´una altra moral que no els té gaire assumits. Malauradament aquest xoc entre valors és més freqüent en zones geogràfiques i culturals dominades per la misèria o per una veneració desmesurada al déu benefici, on sovint les esperances d´una futura millora econòmica desplacen la consciència dels perills que acompanyen la instal•lació d´una indústria contaminant o la realització sistemàtica d´accions que de forma irreversible condemnen a mort els ecosistemes, amenaçant tard o d´hora la supervivència de les mateixes persones.

Tanmateix, no cal anar tan lluny, en el nostre mateix centre, el dia 5 de juny, quan el propòsit de la jornada dedicada al mediambient era la conscienciació a partir del visionat d´un documental sobre els prejudicis que en el nostre entorn i en la nostra qualitat de vida estan causant determinades actuacions de les mines de la comarca, l´únic que se´ls acut a alguns alumnes és dir que si l´aigua de les nostres aixetes és dolenta, la solució és comprar aigua de Viladrau.
Si aquests valors no són acceptats per la moral majoritària no tindran la més mínima incidència en el comportament general de la societat. Com diu Ramon Folch: “sense moral ambiental no hi ha política ambiental, i no pot esperar-se gran cosa de les disposicions legals. Allò que evita l´assassinat com a pràctica quotidiana no és la seva prohibició legal formal, sinó el rebuig moral que desperta en la immensa majoria de la població” (Ambiente, emoción y ética).