Educació ètica


Partim de la convicció que els éssers humans som “animals sotmesos a influències” i que l´escola és una influència, però no l´única. L´escola ha de competir amb altres influències o focus d´influències, sovint en situació d´inferioritat, sobretot quan parlem de la transmissió dels valors, on hi ha influències molt més poderoses i seductores que ella, millor dotades per assolir aquest objectiu.
Malgrat les seves limitacions, i potser perquè és limitada la seva capacitat d´influència, a l´escola se li encarrega la transmissió d´un valors que les altres instàncies socials influents han decidit que són incapaces de portar a terme: els valors que tenen a veure amb els comportaments cívics democràtics. Són aquest valors, els que a l´escola se li demana que potenciï i eduqui, els que sovint ensopeguen amb els altres valors que la “societat”, entesa com una realitat “difusa”, de la que formen part aquelles mateixes instàncies que ja van renunciar a complir aquest objectiu, promou.
Perquè a l´escola no és sol una simple comunicació d´un decàleg de principis de no agressió el que se li demana sinó la creació d´un llenguatge comú, una veritable cultura cívica que faci possible una actuació pública digna del que s´entén per ciutadà: compromesa, crítica, participativa, dialogant i tolerant.
El repte de l´educació ètica és trobar la manera de definir, si és possible, els llindars que han de delimitar la nostra tasca professional, uns punts de referència als quals recórrer quan se´ns demani el compliment d´uns determinats propòsits educatius que podrien estar fora o dintre de l´abast de l´escola. No es tracta tant d´eludir responsabilitats, com d´assenyalar el que és factible i raonable i el que és impossible i fora de lloc.

Comentaris

Albeta ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.