Primer actua, després reflexiona.

Un dels signes distintius de la nostra època és que el risc, l´error i l´avaria formen part del nostre entorn. El sistema tecnològic contemporani sembla seguir aquest principi: primer s´actua, després es reflexiona. D´una banda la sofisticació i complexitat dels aparells actuals afavoreix l´aparició de situacions que ni el mateix dissenyador ni el productor havien previst. D´altra banda la pressió del mercat fa que s´introdueixin productes sense els imprescindibles estudis previs que demostrin de forma indiscutible que no comporten cap conseqüència greu. La urgència amb què apareixen és tan gran que no hi ha temps de prendre les precaucions necessàries. El cas d´Internet és paradigmàtic i els casos de paranoia col.lectiva provocats pel famós efecte 2000 l´expressió caricaturesca dels temors a l´imprevist que genera aquest sistema tecnològic. En un article, sobre aquest fenomen, el periodista Xavier Moret va escriure: “En una societat que rendeix un culte desmesurat a la revolució informàtica, es planteja de sobte l´absoluta ximpleria d´uns ordinadors que no són capaços de resoldre una cosa tan senzilla com és passar del 99 al 00. Una operació que qualsevol humà pot fer sense cap esforç esdevé en el món de la informàtica en l´amenaça d´un caos sense precedents” (El dichoso efecto 2000, El País, 18/12/1999)