Un porx groc


Per què hem d'aprendre a llegir?", va preguntar l'alumne. "Per saber llegir", va contestar el professor. "I per què hauríem de voler saber llegir?", va respondre l'alumne, que els únics llibres que havia vist a casa els havia vist a la paella, amb les cobertes arrebossades d'ou i farina torrada. Doncs perquè llegir és una font inesgotable de coneixements i de plaer, va replicar el professor, posant en safata la resposta a l'alumne: "hi ha altres fonts de plaer més satisfactòries, més a l'abast de la butxaca i de la mà!" I va afegir: "i a més a més, per llegir què? Lectures obligatòries? Si no té sentit obligar ningú a ser feliç, com n'hauria de tenir obligar-lo a passar-s'ho bé llegint un llibre per força?".
Però cap altre mètode de foment de la lectura no ha resultat tan eficaç com el porx de Sierra i Fabra. Ell tot sol, en una estona, va aconseguir el que no han aconseguit mil plans de lectura junts: interessar (què dic interessar: fascinar!) l'alumnat per la literatura.
Imagineu-vos un grup d'adolescents a l'aula esperant la visita de l'autor de l'última lectura obligatòria, Camp de maduixes, tot un clàssic de la literatura juvenil escolar. Resignats, esperen amb indolència l'arribada del foraster lletraferit -que ja s'imaginen amb jersei estiregassat de coll alt, barba de dos dies, sarró i sandàlies-, amb l'únic al·licient d'allargassar el col·loqui fins al final del matí. Tot d'una, badant per la finestra, veuen aparèixer un porx d'un groc llampant, del qual -una vegada aparcat després de clavar els quatre pneumàtics a l'asfalt del pati- davallen unes sabates Armani, seguides d'uns pantalons també Armani, un jersei Lacoste i unes ulleres Ray-Ban. Al cap d'un moment, temps de deixar la finestra i tornar a la cadira, l'home del porx és davant d'ells, explicant-los que gràcies a la seva afició per la lectura va engrescar-se també per l'escriptura, que li ha proporcionat grans satisfaccions, i també un porx groc, que és l'admiració i l'enveja de tots els menjadors de llibrets de llom.
Una vegada més la clau de l'èxit ha estat encertar en això que els pedagogs anomenen connexió amb els centres d'interès de l'alumne. Per això, si la conselleria d'Educació vol incentivar de debò els nostres alumnes perquè llegeixin més i millorar, així, la seva predisposició per a l'estudi, pot estalviar-se tots els llibres del món i invertir en l'adquisició d'uns quants centenars de porxs. De passada que preservem de la tala boscos sencers, contribuirem a fer més sostenible la crisi de l'automòbil.


Jordi Estrada, Un porxo groc, Regió 7, 23/05/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.