Hannah Arendt: 'una societat de treballadors sense treball'.

Més proper i tal vegada igualment decisiu és un altre fet no menys amenaçador: l’adveniment de l’automatització, que probablement en oques dècades buidarà les fàbriques i alliberarà la humanitat de la seva més antiga i natural càrrega, la del treball i la servitud a la necessitat. (...) L’alliberament del treball en si no és nova, en altres temps es comptà entre els privilegis més fermament assentats d’una minoria. En aquest cas, sembla com si el progrés científic i el desenvolupament tècnic només haguessin tret partit per aconseguir una cosa que fou un somni d’altres temps, incapaços de fer-lo realitat. 

L’Edat Moderna va portar la glorificació teòrica del treball la conseqüència de la qual ha estat la transformació de tota la societat en una societat de treball. Per tant, la realització del desig. Igual que succeeix en els contes de fades, arriba en un moment en què només pot ser contraproduent, ja que està a punt de ser alliberada de les traves del treball, i aquesta societat desconeix altres activitats més elevades i significatives per les quals mereixeria guanyar-se aquesta llibertat. Dins d’aquesta societat, que és igualitària perquè aquesta és la manera de fer que els homes visquin junts, no queden classes, cap aristocràcia de naturalesa política i espiritual a partir de la qual pogués iniciar-se de nou una restauració de les altres capacitats de l’home (...). Ens enfrontem amb la perspectiva d’una societat de treballadors sense treball, és a dir, sense l’única activitat que els queda. És clar que res no podria ser pitjor.

Hannah Arendt, La condición humana. Prólogo, Círculo de Lectores, Barna 1999