Feyerabend: l'aparició del món dels filòsofs.

(En el nou món dels filòsofs) en lloc de la progressiva gestació de les idees, la seva adaptació natural a les exigències de l’entorn, es tractarà de la seva formació conscient en el curs d’un debat entre homes “racionals”. En ella es fa ple ús de la llibertat que l’home té enfronts els seus conceptes. En ella s’introdueixen, empren, modifiquen i rebutgen en lliure joc molts esquemes intel·lectuals. En ella s’inventa la hipòtesi, la ficció. Ambdues alliberen tant la poesia com la filosofia de l’obligació d’informar de veritats i les posen al servei de la recerca de veritats i l’obertura de possibilitats. La culminació d’aquesta fase experimental és la sofística, que mostra a l’home quantes coses depenen de les seves decisions i invencions, i utilitza aquesta dependència per dissoldre de forma immediata lleis, costums i regles tradicionals. Tanmateix, aviat se sotmetrà de nou el procés de pensament a regles estrictes –origen de la lògica després d’un rodeig per la dialèctica-, i així s’anirà gestant el tractat sistemàtic (...), que ja no dependrà de les accidentalitats del diàleg, i vindrà determinat només per la “lògica interna” de les idees. L’home serà amo dels seus pensaments, però aviat abandonarà la seva sobirania en benefici dels lògics i els metodòlegs, dels hereus naturals d’un sacerdoci preocupat per la puresa d’uns articles bàsics de fe. 

Paul Feyerabend, Filosofía natural, Debate, Barna 2013