Feyerabend: l'aparició del món dels filòsofs.
(En el nou món dels
filòsofs) en lloc de la progressiva
gestació de les idees, la seva adaptació
natural a les exigències de l’entorn, es tractarà de la seva formació conscient en el curs d’un debat entre
homes “racionals”. En ella es fa ple ús de la llibertat que l’home té enfronts
els seus conceptes. En ella s’introdueixen, empren, modifiquen i rebutgen en
lliure joc molts esquemes intel·lectuals. En ella s’inventa la hipòtesi, la
ficció. Ambdues alliberen tant la poesia com la filosofia de l’obligació d’informar de veritats i les posen al
servei de la recerca de veritats i l’obertura
de possibilitats. La culminació d’aquesta
fase experimental és la sofística,
que mostra a l’home quantes coses depenen de les seves decisions i invencions, i
utilitza aquesta dependència per dissoldre de forma immediata lleis, costums i
regles tradicionals. Tanmateix, aviat se sotmetrà de nou el procés de pensament
a regles estrictes –origen de la lògica després d’un rodeig per la dialèctica-,
i així s’anirà gestant el tractat
sistemàtic (...), que ja no dependrà de les accidentalitats del diàleg, i
vindrà determinat només per la “lògica interna” de les idees. L’home serà amo
dels seus pensaments, però aviat abandonarà la seva sobirania en benefici dels
lògics i els metodòlegs, dels hereus naturals d’un sacerdoci preocupat per la
puresa d’uns articles bàsics de fe.
Paul Feyerabend, Filosofía natural, Debate, Barna 2013
Comentaris