Catalans, no és l'hora de l'heterodòxia.

La heterodoxa atracció dels catalans per totes les causes perdudes del món ha superat amb escreix l'ortodòxia aliena envers els nostres propis anhels com a país. La reciprocitat ha estat en general nul·la. No dic escassa, no: dic nul·la. Les dotzenes i dotzenes d'associacions "d'amistat amb", les plataformes de"solidaritat amb no-sé-qui", etc., han tingut des d'aquí un suport entusiasta i -convé recordar-ho- uns generosíssims pessics provinents tant del calaix públic com del privat. Ara, en un moment tan decisiu, un no observa precisament un gran corrent de solidaritat. Es veu que costa menys ser heterodox aquí que a fora: sense anar gaire lluny, a Catalunya hi ha hagut, i encara hi ha, molts basquistes, però no veig gaires catalanistes a Bilbao o a Pamplona. També hi ha moltíssims amics d'Israel, per exemple, però no detecto el més mínim gest en direcció contrària.

Aquest país nostre ha donat molts personatges que, sense renunciar en absolut a la seva catalanitat, fins i tot exagerant-la a la seva manera, van recórrer els seus respectius trajectes vitals des d'una heterodòxia identitària no sempre còmoda ni entesa per tothom. El vistós numeret de Dalí amb barretina i espardenyes davant del general Franco (que sempre el va considerar un degenerat) pot agradar o desagradar, però és ben real. Joan Coromines va ser un savi català i catalanista de to pujadíssim, però va contribuir decisivament a la clarificació etimològica de la llengua espanyola. La llista fóra llarga, bigarrada i una mica desconcertant i tot.

Tornem al present: a banda d'algunes veus molt puntuals, ¿quin intel·lectual espanyol ha fet les darreres setmanes un mínim esforç per provar de comprendre la transició nacional catalana, més enllà de vells tòpics? Consti que no parlo d'adherir-s'hi, ni de mostrar un bri de simpatia o de solidaritat, ni tan sols de complicitat, ni de vaga proximitat. Parlo d'una cosa infinitament més modesta: provar d'entendre que, en molt poc temps, aquí han canviat unes quantes coses substancials.

Ferran Sáez, Heterodòxies, Ara, 10/10/2012