Castoriadis: democràcia, política i poder.

DEMOCRÀCIA: 1.Discutir sobre la democràcia significa discutir sobre la política. 2. Institució en la que totes les preguntes poden ser plantejades, on cap posició o status estan determinats o garantits de partida (això la defineix com a règim). 3. és el règim on l’esfera pública  es fa verdaderament i efectivament pública, pertany a tots, està efectivament oberta a la participació de tots.4. La democràcia com a règim és alhora el règim que intenta realitzar l’autonomia individual i col·lectiva, i el bé comú tal com és concebut per la col·lectivitat considerada.

POLÍTICA: 1. … la política no sempre existeix/la veritable política és el resultat d’una creació històrico-social estranya i fràgil. 2. (és) una tasca que afecta a tots els membres de la col·lectivitat respectiva, una tasca que pressuposa la igualtat de tots i tracta de fer-la efectiva. Una tasca, doncs, que també és de transformació de les institucions en el sentit de la democràcia. 3. L’objectiu de la política no és la felicitat, és la llibertat. La llibertat efectiva (no em refereixo aquí a la llibertat “filosòfica”) és el que jo anomeno autonomia. 

POLÍTIC (PODER): 1. El que existeix en tota societat és allò polític: la dimensió explícita, implícita o quasi imperceptible –que té a veure amb el poder, això és, la instància o instàncies instituïdes, que poden emetre mandats amb autoritat, i que si més no, de forma explícita han d’incloure el que anomenen un poder judicial i un poder de govern. 2. Una societat sense Estat és possible. 3. Una societat sense institucions explícites de poder és un absurd, en el que van caure Marx i els anarquistes. 4. Al costat, o per sobre, de (l’imaginari col·lectiu) d’aquest infra-poder implícit, sempre ha existit i sempre existirà un poder explícit, instituït com a tal, amb els seus dispositius particulars, amb el seu funcionament definit i amb les sancions legítimes que pot aplicar. 5. La necessitat d’aquest poder deriva de quatre factors: 1) el món “pre-social” amenaça sempre el sentit instaurat de la societat 2) la psique de cada ésser humà no està ni pot estar mai completament socialitzada ni ser totalment conforme al que les institucions li exigeixen 3) la societat conté sempre, en la seva institució i en les seves significacions imaginàries, un impuls cap el futur 4) el futur exclou una codificació (o una mecanització) preliminar i exhaustiva de les decisions a prendre. D’això deriva la necessitat d’instàncies explícitament instituïdes sobre la base de la possibilitat de prendre decisions autoritzades sobre el què s’ha de fer i el què no s’ha de fer. 6. ... és tot allò que concerneix al poder explícit.

Cornelius Castoriadis, La democracia como procedimiento y como régimen, La strategia democratica nella società che cambia, Ed Data news, Roma 1995 (conferencia 1994)