Ivan Karamàzov: "Rebutjo el món creat per Déu"

Estamos leyendo Los hermanos Karamazov a partir del 2 de agosto! ¡Únete a nosotros! : r/dostoevsky


IVAN- ... hi havia un vell pecador del segle XVIII que deia: Si Dieu n'existais pas, il faudrait l'inventer. I el que és mes sorprenent, no és pas que Déu existirà en realitat, sinó que aquesta idea de la necessitat de Deux s'hagi presentat a l'esperitd'un animal ferotge i dolent com és l'home. (306)

Pel que fa a mi, he renunciat fa temps a pregunta-rme si és Déu que ha creat l'home o l'home que ha creat Déu. (306)

... si Déu existeix, si Ell ha creat realment la terra, l'ha feta, com és sabut, segons la geometria d'Euclides, i no ha donat a l'esperit de l'home més que la noció de tres dimensions de l'espai. (306)

...tinc l'esperit d'Euclides, terrestre. ¿per què voler resoldre allò que no és d'aquesta terra? (...) Aquestes preguntes estan fora de l'abast d'un esperit que només té nocions de tres dimensions. Així, admeto Déu, I no sols de bona gana, sinó que admeto encara que Déu té seny, que sap el que es fa, que la seva finalitat se'ens escapa: crec en l'ordre, en el sentit de la vida, en l'harmonia eterna, en la qual n'hi ha que pretenen que ens fondrem un dia ... (307)

No és Deu que rebujo, sinó el món creat per ell; vet aquí el que em refuso a admetre. M'explicaré: estic convençut (...) que el sofriment desapareixerà, que la comèdia revoltant de les contradicciones humanes s'esvairà com un lamentable miratge, com la manifestación vil del pensament euclidià del pensament dels homes, impotent I petit com un àtom; que a la fi del drama del món, quan apareixerà l'harmonia eterna, una revelació es produirà,  preciosa fins al punt que entendrirà tots els cors, calmarà totes les indignacions, redimirà tots els crims i tota la sang vessada; de manera que serà possible, no sols perdonar, sinó justificar tot el que ha passat damunt la terra. Que tot axiò es realitzi, bé; però no ho admeto ni ho vull entendre. Que les paral·leles es trobin sota els meus propis ulls, ho veuré i ho diré que s'han trobat, no obstant, no ho admetré de cap manera. (307)

ALIOIXA- ¿Vols explicar-me per què "no admets aquest món"? (308)

Fiódor Dostoievski, Els germans Karamàzov, traducció de Joan Sales, Club Editor, Barcelona 2016

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Determinisme biològic i diferència de gènere.

Imatge
Simone de Beauvoir Crecí en una familia que, como muchas en los años setenta, estaba bastante de acuerdo con la máxima que enunció elocuentemente Simone de Beauvoir en 1949: "No se nace mujer, se llega a serlo". Por lo tanto, mi madre se negó a comprar Barbies a sus hijas; mi hermana y yo tuvimos un montón de Legos y coches de juguete. La lucha contra los estereotipos de género empezaba en casa. Estaba convencida de que, una generación después, mi hija crecería en un mundo mucho más libre. Daba por hecho que el triunfo de la generación de mi madre había hecho posible que la feminidad se hubiera convertido en una elección en vez de en una trampa. Creía que las niñas serían libres de ser hadas o princesas, del mismo modo que las mujeres adultas podíamos elegir adoptar determinados símbolos de la feminidad que las feministas de los años sesenta habían considerado opresores, como los tacones o el maquillaje. Pero de pronto descubrí que, casi sin que me hubiera dado cuenta, ...
Més informació

Què volen els "teapartyers"?

Imatge
Los seguidores del Tea Party, por el contrario, son revolucionarios en esta época de aparente flacidez ideológica. Se sienten enajenados del poder, pues tradicionalmente había sido ocupado por su nación y por el sujeto histórico que ellos representan. Y ahora deben competir por el dinero, el puesto de trabajo, el estatus o la autoridad intelectual con seres antaño periféricos que solían quedar descalificados para la carrera antes de empezar. Nadie ha vulnerado sus derechos, pero al materializarse su extensión a toda la población, sienten que se les han arrebatado sus viejos privilegios, lo cual es rigurosamente cierto. La no discriminación y el reparto del poder acaban cristalizando en la presencia de un negro en la Casa Blanca, una boda gay o ese G-20 donde los brasileños opinan sobre la economía mundial. En ese momento, el varón blanco conservador de mediana edad se subleva. Si Ortega viviera, ¿no llamaría a este fenómeno "la rebelión de las élites"? Los teapartyers proc...
Més informació