L'absència de sentit tràgic de la vida.



L’absència de sentit tràgic de la vida habita dos mites de la modernitat, i ha condicionat el destí dels dos últims segles. La promesa de redempció de l’optimisme il·lustrat, en la simplista versió de Condorcet: “L’espècie humana camina amb pas ferm i segur en el camí de la veritat, de la virtut i de la felicitat”. I el nihilisme: no hi ha límits, tot està permès. La versió moderna d’aquesta doble fugida de l’experiència humana és el totalitarisme; la versió postmoderna és la quimera neoliberal. La llei de la història com a absolut (de Hegel a Marx), l’eficàcia de l’acció com a principi (el resultat com a absolut). La conseqüència d’aquesta doble quimera és que el moment de pas es converteix en el moment d’arribada. I ara ens estem acostant a una d’aquestes aturades: l’autoritarisme postdemocràtic, com a destí de les societats liberals, fruit d’una astúcia de la raó que consisteix a reduir les persones a homes unidimensionals, estrictes agents econòmics.

Josep Ramoneda, Albert Camus i el temps present, Ara 02/05/2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.